Competència 1

En aquesta entrada hi trobareu disponible el contingut de la Competència 1 per a poder-ho consultar on-line.

 

MÒDUL 1 – Les possibilitats d’internet i els tipus de serveis:

Les TIC i Internet:

Internet és una xarxa d'ordinadors basada en una tecnologia oberta i un funcionament descentralitzat. Es va desenvolupar a partir d'un experiment que el Departament de Defensa dels Estats Units va iniciar als anys seixanta. Es pretenia crear una xarxa d'ordinadors capaç de continuar funcionant en cas de fallada general. Aquesta xarxa es va anomenar ARPANET, i la seva funció era connectar científics i acadèmics. El 1986, la Fundació Nacional per la Ciència (NSF) va crear NSFNET, una sèrie de xarxes que intercomunicava entitats dedicades a la investigació i l'educació. Al mateix temps, es van crear xarxes regionals per tal de connectar institucions particulars a la xarxa principal. L'NSFNET va créixer molt ràpidament i es va complementar després amb les xarxes NSINET i ESNET, totes elles ubicades als Estats Units. A Europa es van crear altres xarxes, tant públiques com comercials, que, juntament amb les americanes, esdevindrien l'estructura bàsica d'Internet.

Les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), i més concretament Internet, s'estan convertint en un instrument que obre noves possibilitats de:

Accés a noves fonts d'informació i recursos, mitjançant els cercadors d'Internet. Podem trobar-hi informació escrita (enciclopèdies, diaris, revistes, estudis, etc.) i en d'altres suports, com ara imatges, vídeo o mapes. Un ús molt freqüent és la recerca d'adreces de llocs web on portar a terme activitats que fins ara només es podien fer de forma presencial (adquisició d'entrades per a espectacles, d'aliments de supermercats, de roba, llibres, música, etc.).

També hi podem realitzar gestions i operacions de forma no presencial, com per exemple consultes bancàries, tràmits oficials (declaració d'Hisenda, pagament d'impostos, etc.)

Accés a nous canals de comunicació que ens permeten intercanviar idees, informació, experiències, mitjançant el correu electrònic, els xats, els fòrums, etc.

També s'obre un nou canal de comunicació en compartir jocs en línia o crear personatges imaginaris en mons virtuals (com Second Life).

Creació de recursos utilitzant equips digitals (càmeres fotogràfiques, vídeo, escàners, micròfons) i edició mitjançant diverses eines: processadors de textos, editors d'imatges, de pàgines web, presentacions multimèdia, editors de so i imatge, etc.

Tots els recursos anteriors es poden publicar a Internet per tal de compartir el coneixement col·lectiu i crear comunitats amb interessos comuns.

Una de les eines que permeten compartir el coneixement són els blocs o weblogs, llocs web on l'actualització freqüent dels continguts i la seva publicació cronològica fan possible disposar d'informació al dia, la qual es pot presentar en diferents suports: àudio (audioblocs), imatge (fotoblocs), vídeo (videoblocs), o a través del mòbil (moblocs).

També hi podem trobar altres llocs web, com els wikis (Viquipèdia), o les xarxes socials (Facebook, MySpace, Xing).

En definitiva, les TIC i Internet ens permeten:

·         Ser productors i consumidors de continguts i d'informació, tot compartint-la en el marc de la nova societat del coneixement.

·         Accedir a noves fonts d'informació i recursos.

·         Accedir a nous canals de comunicació que ens permeten intercanviar idees, informació, experiències, mitjançant el correu electrònic, els xats, els fòrums, etc.

·         Crear i editar recursos mitjançant equips digitals.

·         Compartir el coneixement col·lectiu tot creant i participant en comunitats amb interessos comuns.

Serveis i eines a Internet:

Actualment, l'eina vital per al desenvolupament de les TIC és Internet, ja que ens serveix d'aparador global on desenvolupar tot el nostre món virtual. Ens permet crear o idealitzar la nostra pròpia personalitat independentment del món real, aportant idees, opinions, socialitzar, buscar el nostre cercle afí als nostres gustos, organitzar la nostra informació, incrementar la nostra creativitat, ens fa reflexionar, creant cada vegada més un impacte en la nostra vida que fa que cada dia sigui més difícil actuar de manera eficaç si prescindim d'elles.

És a Internet on trobem una evolució diària d'eines i noves aplicacions que fem servir per facilitar-nos tota la comunicació, informació edició i difusió de les nostres idees.

Els exemples de comunicació a Internet és un terme molt ampli, ja que l'acte de comunicar és la transmissió de missatges entre persones. Necessitem comunicar-nos per saber més del que ens envolta, per expressar els nostres pensaments, sentiments i desitjos.

A la web podem trobar infinits modes de comunicació, a aquests modes se'ls denomina canals de comunicació, on es difon mitjançant l'edició en format web, principalment per correu electrònic, missatgeria immediata, fòrums telemàtics, videoconferències, blogs, i wiki, la informació i comunicació que demanem d'alguna o altra manera.

Els cercadors:

Les eines de recerca han experimentat una sèrie de transformacions des dels seus orígens que les han anat convertint en sistemes cada vegada més complexos.

L'estructura interna dels cercadors i directoris es va anar transformant i tornant més complexa, les seves diferències es van anar fent difuses fins a arribar als sistemes de cerca disponibles avui en dia. Aquesta ràpida evolució es va produir en menys d'una dècada i va ser provocada pels següents esdeveniments:

•       Creixement exponencial del nombre de pàgines web arribant fins a xifres de centenars de milers de noves URL diàriament, de manera que es feien necessàries eines cada vegada més potents, capaços de manejar grans volums d'informació.

•       Professionalització dels sistemes de cerca. Amb el desenvolupament d'Internet comencen a aparèixer noves fórmules comercials com els portals o els grans llocs web d'empreses, que incloïen entre d'altres serveis als cercadors.

La utilització d'aquestes eines podia fer-se a nivell extern per buscar informació a tota la xarxa, o bé per localitzar informació dins de la mateixa pàgina que els contenia.

•       Augment de la competència entre els propis cercadors, a causa de la proliferació d'eines de recerca que desenvolupaven algoritmes cada vegada més sofisticats tractant de diferenciar-se dels competidors i aconseguir major nombre d'usuaris.

•       Aparició d'estratègies de posicionament en cercadors SEO i SEM. A finals dels noranta van començar a aparèixer empreses que havien descobert el potencial d'aquestes eines per donar a conèixer les empreses a Internet.

•       Van sorgir estudiosos i professionals dels motors de cerca que intentaven esbrinar les prioritats del robot a l'hora d'indexar les pàgines i així poder aconseguir les posicions de capçalera.

•       Aparició d'eines de programari que "enganyaven» als robots, creant pàgines artificialment òptimes per puntuar millor en cada cercador.

•       emandes d'uns usuaris cada vegada més informats i exigents que veien com aquestes eines de recerca perdien la seva eficàcia en estar saturats de publicitat i recursos no desitjats.

El correu electrònic:

El correu electrònic o e-mail és el servei més utilitzat d'Internet, juntament amb la Web.

Hi ha dues formes bàsiques de comunicar-se usant Internet, el correu electrònic i la missatgeria instantània (WhatsApp, Skype,...). Són dues formes que es complementen, fem servir cadascuna segons les circumstàncies. En converses curtes i informals amb amics i família, a través del mòbil, fem servir la missatgeria instantània, i en comunicacions més formals, utilitzant l'ordinador, solem utilitzar més el correu electrònic. En el tema següent parlarem de la missatgeria instantània.

El correu per Internet, igual que el correu normal ha de ser privat, per això tots els programes per llegir el correu disposen de protecció mitjançant contrasenya. Encara que això no assegura que algú pugui interceptar el correu mentre viatja a través de la xarxa.

Per evitar això, es poden utilitzar sistemes de xifrat, com el PGP, que codifiquen el missatge abans d'enviar-per la xarxa i el descodifiquen en arribar a la destinació.

Com la majoria dels serveis d'Internet el correu es basa en l'arquitectura client / servidor. Anem a explicar, de forma simplificada, en què consisteix aquesta arquitectura. Els clients són els ordinadors dels usuaris que utilitzen el correu i el servidor és l'ordinador que gestiona el correu, el servidor pertany a l'entitat proveïdora del correu (Micistar, Vodafone, Microsoft, Gmail, etc.)

Quan algú envia un correu, primer arriba al seu servidor de correu que l'envia al servidor del destinatari, on el missatge queda emmagatzemat a la bústia del destinatari. Quan el destinatari es connecti al servidor, aquest li enviarà tots els seus missatges pendents. Per això és igual que el destinatari estigui connectat o no a Internet en el moment que se li envia un missatge.

Un correu consta de diversos elements, l'adreça de correu de la destinació, el text de missatge i potser algunes coses més com fitxers adjunts, etc.

Una adreça de correu té una estructura fixa: nom_compte @ nom_servidor i per tant, cada adreça de correu és única per a tothom, no poden existir dues adreces de correu iguals.

Formes bàsiques d'utilitzar el correu:

Webmail.

Com el seu nom indica, consisteix a utilitzar el correu des d'un navegador web. Un dels avantatges del webmail, és que des de qualsevol ordinador que tingui connexió a Internet podem llegir i enviar el nostre correu sense haver de configurar res. Més endavant explicarem algunes coses més del Webmail.

Programa de correu.

Per exemple el Outlook, Windows Live Mail, el Thunderbird de Mozilla, Eudora, etc. Aquests són programes específics per treballar amb el correu i que hem d'instal·lar al nostre equip. La primera vegada que s'utilitzen cal configurar amb les dades del compte i servidor de correu. Per tant només és pràctic utilitzar-los en dispositius que anem a utilitzar amb certa freqüència, com el portàtil, l'equip personal oa la feina.

Poden manejar diversos comptes alhora sense importar qui ens hagi proporcionat el compte. Tenen moltes més opcions que el webmail. A la imatge de la pàgina següent pots veure l'aspecte general de Gmail.

Aquests programes cada vegada s'utilitzen menys en l'àmbit personal gràcies a la proliferació del webmail.

La comunicació on-line:

Internet permet principalment la comunicació entre usuaris, amb múltiples mitjans, tant fent ús de text com d'àudio o vídeo.

El correu, per exemple, no permet la comunicació en temps real, és a dir, és una comunicació asíncrona. Això suposa que un usuari pot enviar un missatge i la seva destinatari pot llegir o no en aquest moment. El missatge es queda en una bústia fins que el destinatari el llegeixi.

La comunicació on-line permet una comunicació síncrona entre les parts de la comunicació, la conversa es realitza en temps real.

Principals eines per la comunicació on-line:

Xat:

S’usa per a l'intercanvi de missatges de text sobre un tema concret, normalment amb persones desconegudes que estan donades d'alta en aquest mateix xat.

Telefonia IP:

La telefonia IP permet parlar per telèfon utilitzant Internet com a mitjà de transmissió de la veu, amb menys qualitat de recepció però més barat, sobretot en trucades internacionals.

Videoconferència:

Permet establir una comunicació a través d'Internet utilitzant imatges de vídeo i so en temps real. Es necessita disposar d'un ordinador amb càmera de vídeo per poder enviar imatges, així com un micròfon. Per rebre so són necessaris uns altaveus i per rebre el vídeo només es necessita un monitor convencional.

Fòrums:

Un fòrum (també coneguts com "fòrums" o "fòrums de discussió") en Internet és una aplicació web que dóna suport a discussions o opinions en línia. Aquesta aplicació sol estar organitzada en categories. Aquests últims fòrums són contenidors en els que es poden obrir nous temes de discussió en què els usuaris de la web respondran amb les seves opinions.

 

Serveis telemàtics: Les gestions en línia.

Per fer gestions en línia, cal que emprem diversos elements de seguretat:

• El nom d'usuari
• La contrasenya
• Programari d'encriptació o xifrat
• La signatura electrònica

Quan volem dur a terme alguna gestió a través d'Internet, la primera acció que normalment hem de fer és crear un compte i identificar-nos. Hem d'estar segurs que ho fem amb total seguretat i que la nostra informació personal no pot ser utilitzada per altres persones sense autorització.

Per aquest motiu hem de tenir en compte les qüestions següents:

El nom d'usuari

Hem d'evitar l'ús del nostre nom i cognoms junts, o que el nom aporti detalls que facilitin la nostra identificació. És preferible utilitzar noms inventats, tot i que han de ser fàcils de recordar.

Les contrasenyes

Quan creem una contrasenya, fem-ho de forma segura. La seguretat del compte d'usuari depèn de la contrasenya. Per això considerarem:

• La llargada de la contrasenya: És preferible que tingui un mínim de 8 caràcters.
• Tipus de caràcters: Combinarem lletres i xifres, i, si el formulari ho permet, lletres majúscules, lletres minúscules i guions baixos.
• No farem servir paraules comunes.
• Evitarem utilitzar la mateixa contrasenya per a molts comptes d'usuari, especialment la que utilitzem amb el correu electrònic.
• No comunicarem la nostra contrasenya a ningú, però si ho fem, la canviarem al més aviat possible.
• Periòdicament, canviarem la contrasenya del compte d'usuari.

Accés segur a un web

Normalment, quan fem gestions en línia, el lloc web que visitem garanteix la seguretat de la transacció amb l'ús d'una tecnologia que encripta o xifra la nostra informació. El maquinari de xifrat codifica les dades utilitzant un codi, de forma que cap persona aliena les pugui enregistrar mentre s'estan transmetent.

La icona que representa un cadenat petit a la part inferior del navegador indica que les dades es transmeten de forma codificada. Quan les dades arriben a la destinació final, el mateix programari descodifica la informació.

Com  podem augmentar la seguretat de les nostres accions per Internet?:

• Quan hem creat el compte d'usuari, si estem fent servir un ordinador que no és el nostre o al qual tenen accés altres usuaris, no clicarem a l'opció de recordar la contrasenya.
• Quan utilitzem ordenadors públics i acabem la sessió d'Internet, clicarem a l'opció d'eines del navegador, on escollirem "propietats". Llavors esborrarem els arxius temporals i les galetes o "cookies" que s'han instal·lat al disc dur, clicant a la secció d'esborrar arxius i "cookies".
• Instal·larem un programari de protecció a l'ordinador i el mantindrem actualitzat.
• Visitarem llocs web que siguin fiables i de seguretat garantida.
• Quan fem compres per Internet, utilitzarem sempre la mateixa targeta de crèdit.

La signatura electrònica

La realització de transaccions electròniques segures requereix la utilització de la signatura electrònica com a mecanisme per garantir l'autenticitat, integritat i confidencialitat de la informació.

La signatura electrònica és un conjunt de dades en format electrònic que estan relacionades amb d'altres dades electròniques, que s'utilitzen com a mitjà per identificar una persona.

Hi ha tres classes de signatura electrònica:

• La signatura electrònica: És una xarxa de caràcters generats per un algoritme matemàtic, la qual garanteix la identitat de la persona que signa i la integritat del text o missatge enviat.
• La signatura electrònica avançada: És una signatura electrònica que permet identificar la persona que signa i detectar qualsevol canvi posterior en les dades signades.

La signatura electrònica reconeguda: Està basada en un certificat reconegut i que es genera mitjançant un dispositiu segur de creació de signatura.

Tipus de gestions en línia.

Avui dia hi ha tota una sèrie de gestions amb l'administració pública, o amb un banc, que es poden realitzar per Internet. Per exemple:

• La declaració de renda: L'Agència Tributària ofereix la possibilitat de realitzar la declaració de Renda de forma telemàtica.
• La concertació de cites per fer gestions públiques: Podem concertar cites (Cita Mèdic) o realitzar gestions (pagament de tributs, pagament de taxes, tràmits generals, etc.).
• La banca en línia: Les entitats financeres també ofereixen els seus serveis de forma telemàtica; aquests serveis s'anomenen banca en línia o banca per Internet.

Internet s'ha convertit en una eina útil per fer tramitacions i gestions amb l'Administració Pública. L'any 2002 es va aprovar un Reial Decret que autoritzava i regulava operacions tributàries a través d'Internet amb la finalitat d'agilitzar els tràmits amb Hisenda. Actualment hi ha un compromís de l'Administració General de l'Estat per establir la relació dels ciutadans i les empreses en suport electrònic al 2013. D'aquesta manera s'aconseguirà un estalvi de temps i de cost econòmic, ja que es podrà interactuar amb l'administració les 24 hores dels 365 dies de l'any. A més, l'Administració electrònica permet una gran transparència administrativa i la cooperació entre diferents administracions públiques.

La declaració de renda

L'Agència Tributària ofereix la possibilitat de realitzar la declaració de Renda de forma telemàtica. Es requereixen dos processos que s'expliquen a continuació:

1.Obtenció d'un certificat per part de l'FNMT (Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre):

Per obtenir-lo, cal accedir a la pàgina de l'FNMT, projecte Ceres, on clicarem sobre l'opció de "Sol·licitud via Internet". Amb la sol·licitud obtindrem un número que imprimirem.

Anirem en persona a una de les entitats de certificació (ajuntaments, delegacions de l'Agència Tributària o oficines de la Seguretat Social), ens identificarem mitjançant el nostre DNI o NIE (en el cas d'estrangers) i donarem el número de sol·licitud imprès. Després, accedirem de nou a la pàgina de l'FNMT, introduirem el número de la sol·licitud i ja es podrà descarregar el certificat i instal·lar-lo al nostre navegador d'Internet

2.Fer la declaració de renda:

Si no es demana l'esborrany, la declaració de renda telemàtica s'ha de presentar amb el programari que Hisenda utilitza (abans anomenat PADRE: programa d'ajuda per a la declaració de la renda).

Per presentar la declaració, ens connectarem a la pàgina web de l'Agència Tributària i seleccionarem la declaració de l'any corresponent. Sol·licitarem el certificat amb què ens identificarem al servidor de l'AEAT i clicarem al menú de presentació de declaracions. Finalment, acceptarem els permisos per a la lectura dels fitxers i enviarem la declaració.

 Concertar cites per fer gestions públiques

A Catalunya, el projecte AOC (Administració Oberta de Catalunya) permet implantar processos d'atenció al ciutadà a l'Administració autonòmica i l'Administració local de forma integrada. Així, podem concertar cites (Cita Mèdic) o realitzar gestions (pagament de tributs, pagament de taxes, tràmits generals, etc.).

Es poden fer gestions o obtenir informació de molts departaments de l'administració pública, entre ells destaquem:

• Mossos d'esquadra
• Tràmits de la Generalitat de Catalunya
• Activitats ambientals i ordenances cíviques: Tràmits sobre el cànon de l'aigua i residus
• Servei d'ocupació de Catalunya: Renovació de la targeta d'atur i recerca de feina
• Oficina d'atenció al ciutadà: Comunicació d'incidències, reclamacions i consultes
• Oficina municipal d'informació al consumidor
• Serveis Generals, Serveis Socials: Ajuts assistencials, serveis per a persones amb disminucions
• Salut pública i dona: Demanar hora amb el metge, informació de centres sanitaris

La banca en línia

Les entitats financeres també ofereixen els seus serveis de forma telemàtica, són els serveis de banca en línia o banca per Internet.

Hem de distingir dos tipus de banca en línia:

• La banca que ofereix els seus serveis a Internet, sense oficines presencials, o amb molt poques, i que realitza les operacions amb exclusivitat a través de la connexió d'Internet.
• La banca que gaudeix d'oficines presencials i que disposa d'un canal de distribució de serveis i productes a través d'Internet.

Algunes de les operacions que es poden fer són obrir nous comptes, consultar el saldo i els moviments de comptes i targetes de crèdit, fer transferències bancàries i pagaments de targetes de crèdit, consultar taxes d'interès, sol·licitar xecs i comunicar els possibles robatoris de targetes.

Moltes entitats financeres ofereixen actualment la possibilitat de combinar la presència física i la telemàtica, i permeten realitzar tots els tràmits i operacions a través d'Internet (incloent-hi altres productes com hipoteques, préstecs personals, dipòsits, etc.), o operar en una oficina presencial quan sigui necessari.

Si volem utilitzar el servei de banca en línia, valorarem que les pàgines web de l'entitat financera siguin compatibles amb els sistemes operatius de Windows, Mac i Linux (en funció del sistema operatiu que fem servir), i comprovarem la seva funcionalitat a través dels navegadors Internet Explorer i Mozilla. La recerca d'informació i la realització de consultes i operacions han de ser operacions senzilles. La pàgina principal ha de carregar-se amb rapidesa mitjançant una connexió bàsica d'un mòdem de 56KB. També podem valorar si presenten versions de les pàgines per a discapacitats.

També tindrem en consideració si presenten un protocol de seguretat efectiu i visual per a nosaltres, i si la forma d'enviament i el compliment dels criteris de seguretat s'adapten a les nostres preferències. L'entitat ha de donar informació sobre les tarifes i comissions dels productes, així com respecte a la política d'actuació i seguretat del banc.

A més, algunes entitats financeres poden oferir altres serveis, com ara la possibilitat de disposar de correspondència virtual, d'un administrador d'extractes o del cobrament de correu postal. Cal que ens informem també sobre la responsabilització o no de l'usuari en cas de robatori de les claus d'accés.

Compres en línia:

El comerç electrònic, o e-comerç, permet diferents tipus de negoci; dins del model de negoci mercantil, hi destaca la venda de productes de primera necessitat i d'oci. En aquest sentit, podem diferenciar tres tipus de comerç electrònic:

• Comerç virtual: És un comerç al detall que només opera a Internet, sense cap punt de venda presencial.
• Comerç de catàleg: Presenta un catàleg de productes a Internet, i opera combinant el correu, el telèfon i les comandes en línia.
• Comerç mixt: Comerços amb establiments i punts de venda físics que també ofereixen els seus productes per mitjà d'una botiga virtual.

Característiques del comerç electrònic

• El comerç electrònic és diferent del tradicional, entre altres coses, perquè permet que el producte pugui oferir-se utilitzant altres formes d'atreure l'atenció del client, com ara les imatges detallades, i, en alguns casos, pot facilitar l'accés a informacions on veurem el funcionament o les característiques del producte.
• De vegades s'hi fan promocions o ofertes que al comerç presencial no es poden realitzar, i, en alguns casos, fins i tot es flexibilitza el preu de l'oferta en definir els preus segons el màxim que estem disposats a pagar com a clients.
• Cal tenir en compte que, quan fem servir amb regularitat una mateixa botiga en línia, estem facilitant dades sobre les nostres característiques i preferències com a clients, i que això pot permetre que rebem ofertes personalitzades, però també accions de publicitat personalitzada que haurem de valorar si ens interessen.
• La compra de productes per Internet amb un límit de consum temporal, com per exemple les entrades d'espectacles, en permet la venda segons la demanda i el seu cicle de vida. Així, podem trobar entrades a un preu molt baix respecte a l'inicial unes hores abans que comenci l'espectacle.
• Un altre aspecte que influeix en el preu és la reducció de costos, a causa d'una major velocitat de distribució i d'un cost menor de transport, especialment en els productes digitals que es poden comprar i descarregar en línia (música, imatges, vídeos, programari, etc.).

Elements de les botigues en línia

Les botigues virtuals presenten una sèrie d'elements comuns: la pàgina d'inici, la recerca de productes al catàleg, el carretó electrònic de compra, el procés de registre o formulari, el procés de pagament i el servei d'atenció al client.

Per tal que considerem positivament una botiga virtual professional, valorarem que el disseny del lloc web sigui operatiu i accessible, sense problemes de disponibilitat ni pàgines d'error que impedeixin finalitzar la compra.

La recerca i selecció de productes ha de ser un procés fàcil i ràpid, i el formulari de registre s'ha de poder emplenar sense entrebancs i sense problemes d'usabilitat.

MÒDUL 2 – Eines col·laboratives.

Què és una eina col·laborativa?

Des de la seva creació, Internet ha evolucionat constantment, arribant cada cop a més gent i convertint-se en una eina cada vegada més interactiva.

• Abans s'hi podien dur a terme molt poques activitats, però ara s'ha convertit en un espai d'ús més senzill i intuïtiu, i que ofereix diferents tipus d'eines col·laboratives.
• Les principals eines col·laboratives que trobem a Internet són: els fòrums, els xats, els blocs i els wikis.
• Aquests recursos permeten desenvolupar activitats d'oci o lleure, de formació i també de treball en xarxa, amb persones de qualsevol indret del món.
• Portals com Google posen a disposició dels usuaris diverses eines col·laboratives de manera integrada.

Eines col·laboratives: fòrums, xats, blocs i wikis

Les principals eines col·laboratives que trobem a Internet són: els fòrums, els xats, els blocs i els wikis. Veiem en què consisteixen bàsicament:

Com ja hem vist anteriorment, un fòrum de discussió és un espai on els usuaris poden debatre sobre diferents temes. Les discussions no tenen lloc en temps real i, per poder participar-hi, només cal registrar-se com a usuari del fòrum que ens interessa.

Un xat és una altra eina de comunicació en línia que permet que els usuaris puguin conversar. La diferència principal amb un fòrum de discussió és que la comunicació hi té lloc en temps real.

Un blog és una eina que permet a l'usuari crear i dissenyar el seu propi espai, on pot escriure sobre diferents temes, ja es tracti de qüestions d'interès particular com de discussions d'interès general. Alhora, altres usuaris poden deixar-hi els seus comentaris.

I una wiki és un espai col·laboratiu on qualsevol participant registrat pot editar informació sobre els temes que s'hi mostren, per tal que altres visitants la puguin consultar. És com una enciclopèdia col·lectiva, feta pels mateixos usuaris.

Tendències d'ús cada cop més interactives

Com podem veure, tots aquests recursos han fet que Internet esdevingui ara com ara una eina molt interessant, no només per poder dur a terme activitats relacionades amb l'oci o el lleure, sinó que, a més, actualment està concebuda com una eina que possibilita una gran interacció entre els seus usuaris. Així, ofereix la possibilitat de rebre formació en línia o la de treballar en equip, tot desenvolupant en xarxa i col·laborativament diferents tasques i projectes amb persones ubicades en qualsevol indret del món.

Actualment, trobem a Internet diversos portals web que posen a disposició dels usuaris diferents eines col·laboratives de manera integrada, com és el cas de Google.

El cas de Google

Per una banda, Google ens ofereix, a través de l'eina anomenada Google Docs -que és similar a una wiki- la possibilitat de compartir informació i editar-la. Per altra banda, el recurs Google Groups és un fòrum de discussió que permet el debat entre els usuaris registrats. El xat de què disposa Google ens arriba des del seu servei de correu Gmail i permet comunicar-nos en directe amb la resta d'usuaris. Per últim, Google també disposa d'un servei perquè puguem crear el nostre propi bloc, l'espai Blogger, que ofereix les eines necessàries per dur-ho a terme.

Els debats virtuals, els fòrums:

Un fòrum de discussió és una eina col·laborativa, similar a un tauler d'anuncis virtual, que permet que diferents persones es comuniquin i puguin parlar o debatre en línia sobre un o més temes. És un sistema en què la comunicació entre usuaris no es dóna en temps real i els missatges se solen guardar durant un llarg període de temps.Al fòrum, el primer missatge determina el tema o el fil de discussió inicial, al qual s'afegiran les respostes dels altres usuaris.

Per poder participar-hi, és necessari que ens registrem tot facilitant algunes dades, com ara el nom d'usuari que escollim i la nostra adreça de correu electrònic i per afegir un comentari a una conversa, hem de prémer el botó "Contestar" o "Respon", escriure el missatge i després desar-lo. Si cal, utilitzarem emoticones. També podem crear nous temes o fils de discussió inicials si escollim l'opció "Nou tema".

Cada usuari mostra una sèrie de dades públiques i un avatar que l'identifica. Aquestes opcions es poden editar o canviar en l'apartat "Modificar dades".

Característiques principals

Normalment, el fòrum compta amb diferents fils o temes de discussió, cadascun d'ells relacionat amb una àrea de debat diferent, com ara la política, la ciència i la tecnologia, els esports, etc.

El primer dels missatges és el que determina el tema o fil de discussió inicial, i, a partir d'aquest, s'inicia tota una sèrie de missatges que, de fet, són les respostes que els altres usuaris han anat adreçant per a aquest tema inicial.

Funcionament: registrar-se i participar

Per poder ingressar en un fòrum i veure els diferents fils de discussió i les seves respostes, només cal que seleccionem aquell fil que més ens interessi.

En canvi, per poder participar-hi i afegir-hi també la nostra resposta o opinió, primer caldrà que ens registrem. El registre, generalment, és gratuït i consisteix a facilitar algunes dades, com el nom d'usuari que utilitzarem i la nostra adreça de correu electrònic. Però no cal que el nostre nom d'usuari sigui el nostre nom real; d'aquesta manera podrem mantenir un cert anonimat.

Una vegada registrats, rebrem a l'adreça de correu electrònic facilitada les indicacions que caldrà seguir per poder activar el nostre compte i, a partir d'aquest moment, ja podrem participar plenament al fòrum.

Com afegir comentaris o crear nous temes

Per afegir un comentari a una conversa, només caldrà prémer el botó "Contestar", que trobarem a la part inferior del missatge inicial. En cas que vulguem comentar alguna de les respostes d'un altre usuari, haurem de seleccionar l'opció "Respon", que trobarem a la resposta en qüestió.

El fet que, quan escrivim, no puguem mostrar els nostres sentiments o estats d'ànim (ironia, tristesa, alegria, etc.) mitjançant l'expressió facial, provoca que de vegades hi hagi malentesos a l'hora d'interpretar els nostres missatges escrits. Per evitar-ho, es fan servir les emoticones, que són uns símbols gràfics que representen, mitjançant rostres dibuixats, diferents estats d'ànim o emocions.

Una vegada escrit el nostre missatge, haurem de seleccionar l'opció "Desar" perquè el missatge es pugui penjar al fòrum i la resta d'usuaris el pugui veure. Cal tenir en compte, però, que de vegades el comentari que escrivim pot no ser visible de seguida, ja que hi ha fòrums o converses que no s'actualitzen fins que algú que fa de moderador ho autoritza (per prevenir possibles insults, publicitat o comentaris que no vénen a tomb).

També tenim la possibilitat de crear nous temes o fils de discussió. Per fer-ho, només cal que anem a la pàgina on s'exposen els diferents temes i que seleccionem el botó "Nou tema". A partir d'aquí, haurem d'indicar el títol del nou fil i el fòrum al qual desitgem que pertanyi, escriure el missatge i desar-lo.

Accés a les dades dels usuaris

Si, en qualsevol missatge, premem sobre el nom de l'usuari que l'ha creat, podrem veure les dades públiques d'aquest usuari, com per exemple: el seu avatar, quan es va registrar, quina és la seva mitjana de missatges, etc.

Nosaltres, com a usuaris, també podem editar aquesta mena d'informació en el nostre perfil. Per fer-ho, haurem de seleccionar l'apartat "Dades" i després l'opció "Modificar dades". Aquí també podrem seleccionar quin avatar desitgem per al nostre perfil. Un avatar és la imatge que identifica cada usuari, i pot ser escollit de les imatges predeterminades que ofereix la pàgina, o bé de les imatges personalitzades que guardem al nostre ordinador.

Converses en línia

Un xat és una eina col·laborativa que permet comunicar-se en línia, i en temps real, amb altres usuaris. Si volem ingressar en un xat, participar-hi i conversar, primer caldrà que ens registrem per poder donar-nos d'alta en el servei.

La sala de xat es compon d'una pàgina principal (al centre), d'un quadre de text per escriure els missatges (a la part inferior) i d'una columna amb la relació d'usuaris en línia (a la dreta o a l'esquerra).

Hi ha dues maneres de conversar en un xat: de manera pública amb tot el grup, o en privat amb una altra persona.

Per expressar emocions al xat, es fan servir les emoticones, que acompanyen el són uns símbols que representen, mitjançant cares dibuixades, diferents estats d'ànim.

Donar-se d'alta i accedir al xat

Normalment, per ingressar en un xat i poder participar-hi i conversar primer cal que ens registrem, per tal de donar-nos d'alta en el servei. El registre, generalment, és gratuït i consisteix a facilitar determinades dades, com per exemple: la nostra adreça de correu electrònic, el nom d'usuari que desitgem, la data de naixement, la contrasenya que utilitzarem, etc. No cal que el nostre nom d'usuari coincideixi amb el nostre nom real; això ens procura un cert anonimat.

Una vegada registrats, rebrem a la nostra adreça de correu electrònic les indicacions que cal seguir per poder activar el nostre compte i, a partir d'aquest moment, ja podrem participar en el xat.

El primer pas per accedir al servei serà adreçar-nos a l'opció de "Xat" i seleccionar-hi la sala de conversa on volem entrar. Cada sala de conversa és un espai de xat independent, i poden haver-hi diverses sales, en funció dels interessos o les afinitats dels usuaris: sales per a grups d'edat, una sala per fer amics, una altra per buscar parella, etc.

Després de triar la sala de conversa on volem entrar, hi accedirem tot seleccionant-la.

Parts d'un xat

Bàsicament, la sala de xat es compon d'una pàgina o espai principal que és on van apareixent els missatges que cada usuari escriu i que trobem al centre de la pantalla; a la part inferior d'aquest espai principal, hi tenim el quadre de text on escriurem els nostres missatges perquè siguin visibles a la pàgina principal; i, a la dreta o l'esquerra de la pantalla, hi acostuma a haver una columna amb la relació de tots els participants que es troben en línia a la sala en aquell mateix moment.

Com participar-hi

Hi ha dues maneres de conversar al xat: de manera pública amb tot el grup, o bé en privat i individualment amb una altra persona.

Per escriure un missatge públic que tothom pugui veure a la pàgina principal del xat, només cal que escrivim el nostre missatge al quadre de text i que premem la tecla "Enter". És convenient que ens adrecem a la persona amb qui volem parlar tot escrivint el seu nom d'usuari, ja que, si no, com que hi ha molta gent parlant alhora, les converses es podrien encreuar.

Per conversar en privat amb algú, primer ens haurem d'adreçar a la llista d'usuaris i seleccionar-hi el nom de l'usuari amb qui volem parlar. En prémer sobre el nom, s'obrirà una finestreta de conversa privada, que només serà visible per a nosaltres i per a la persona seleccionada. Per començar la conversa, hem d'escriure el nostre missatge al quadre de text de la finestreta, i prémer després la tecla "Enter".

Cal tenir en compte que, pel fet que quan escrivim no podem mostrar els nostres sentiments (ironia, tristesa, alegria, etc.) mitjançant l'expressió facial, de vegades pot haver-hi malentesos a l'hora d'interpretar els nostres missatges escrits. Per evitar-ho, es fan servir les emoticones, uns símbols gràfics que representen, mitjançant rostres dibuixats, diferents estats d'ànim o emocions. El xat ofereix la possibilitat d'incloure emoticones i també gaudir d'altres opcions, com per exemple: personalitzar el nostre tipus de lletra (grandària, color, etc.), canviar el fons, enviar un so, etc.

Exemple d'emoticona que expressa alegria

Quan acabem la nostra sessió i desitgem sortir de la sala, només caldrà que seleccionem la tecla de sortida. Així finalitzarem la nostra sessió de xat.

Els blogs

Un blog és una eina col·laborativa que ens permet crear el nostre espai web i publicar-hi articles, per tal que altres usuaris puguin opinar-hi al respecte.

• Els articles, que estan classificats de manera cronològica, s'anomenen "entrades" o "posts" i poden contenir text escrit, so, imatges, vídeo, etc.
• Cada entrada o post consta de diferents parts: títol, data i hora de publicació, opció de fer comentaris i etiquetes.
• Les etiquetes (o tags) són una manera de catalogar temàticament el post que publiquem.
• La sindicació o lectura de feeds permet enviar informació actualitzada d'un bloc a un programa lector que es coneix amb el nom d'agregador, com per exemple el Google Reader.

Normalment, els blocs solen tractar temes força personals o molt especialitzats dins d'un àmbit determinat. Així, trobem blocs dedicats a la política, blocs que parlen exclusivament sobre música, blocs on s'expressen les reflexions personals i quotidianes del seu autor, etc.

Cada contingut afegit al blog s'anomena "entrada" o "post" i consisteix en un article escrit, que també pot anar acompanyat de so, imatges, vídeo, etc.

Les diferents entrades (o posts) es classifiquen de manera cronològica, segons el seu ordre de publicació, i cadascuna d'elles consta de diferents parts. Bàsicament:

• El títol, que descriu el contingut del post
• La data i l'hora de publicació
• L'opció d'incloure comentaris d'altres usuaris
• Les etiquetes (també conegudes amb el nom de tags), o sistema de catalogació temàtica dels posts publicats

Per exemple, si el nostre bloc és sobre música i el post que volem publicar parla d'instruments de percussió, les etiquetes que hi posaríem podrien ser "instruments" i "percussió". D'aquesta manera, si un visitant seleccionés al bloc l'etiqueta "percussió", podria visualitzar tots els posts específics sobre percussió que hi ha al bloc.

Com crear un bloc

Per disposar del nostre bloc, hem d'anar a l'opció "Crear un nou bloc", acceptar les normes d'ús i, després, crear un compte d'usuari tot introduint les dades que se'ns sol·licita: nom d'usuari, contrasenya, correu electrònic, etc.

A continuació, hem d'indicar el títol del nostre bloc, quin domini o adreça web volem que tingui i a quina categoria volem que pertanyi. La categoria del bloc vindrà determinada pel tipus de contingut o temàtica que tractarem al nostre espai: temes d'actualitat, ciència, esports, humor, música, política, etc.

Seguidament, haurem d'escollir el disseny visual que desitgem per al nostre espai, tot seleccionant la plantilla que més ens agradi. Si més endavant deixa d'agradar-nos, la podrem canviar.

Per acabar, rebrem al correu electrònic que hem facilitat un missatge amb les instruccions finals per completar l'activació del nostre bloc. Una vegada activat, ja podrem començar a publicar.

Publicar els nostres posts

A l'hora de publicar un post, el primer que hem de fer és identificar-nos a la pàgina; després, ens adreçarem al tauler de control i premerem el botó "Entra".

Una vegada dins la secció "Afegeix article", podrem començar a escriure el post, indicant-ne el títol, redactant el text de l'article, i afegint-hi, si ho volem, alguna imatge, vídeo, etc.

Quan hàgim acabat, seleccionarem el botó "Publica l'article!". A partir d'aquest moment, el post ja estarà visible al nostre bloc. Per veure'l, només caldrà que anem a l'adreça web del nostre espai.

La sindicació o lectura de canals web

La sindicació o lectura de canals web (popularment coneguts com a feeds) és la possibilitat d'enviar la informació actualitzada d'un bloc directament a un programa lector, generalment conegut amb el nom d'agregador. Molts blocs ofereixen actualment aquesta possibilitat.

Hi ha molts tipus d'agregadors o lectors de feeds (Google Reader, Bloglines, Netvibes, Feedness, Rojo, etc.). A Google Reader, per exemple, podem crear un compte amb facilitat. La manera d'agregar feeds o sindicacions és força senzilla: hem de copiar la URL del bloc en qüestió i enganxar-la al nostre agregador. D'aquesta manera, gaudirem d'un compte que serà el nostre punt de lectura habitual i ens estalviarem el temps de visitar un per un cada web per saber si s'hi han actualitzat o no els continguts.

Les wikis:

Una wiki és una eina de comunicació en línia que permet crear, editar, esborrar o modificar continguts d'un espai web entre molta gent, d'una manera fàcil i ràpida. Seria com una pissarra conjunta on pot escriure-hi un grup d'usuaris, ja que ells són els que s'encarreguen de modificar-ne i adaptar els continguts.

"Wiki" significa "ràpid" en hawaià, i, actualment, l'exemple més important d'aquest tipus de projectes és l'enciclopèdia gratuïta Viquipèdia. La seva versió en català es troba a l'adreça web http://ca.wikipedia.org.

Tot i que no és obligatori registrar-se en una wiki per poder editar-la, sí que es quelcom recomanable, per poder disposar de certes funcions i avantatges addicionals.

En una wiki no es perd mai informació. Tot queda enregistrat a la pàgina "Historial", per poder consultar els canvis realitzats i, si cal, desfer-los.

Per editar una pàgina wiki només cal seleccionar l'enllaç "Edita" de la pàgina en qüestió, escriure o modificar el text, i prémer "Desa la pàgina" quan hàgim acabat.

Les pàgines de "Discussió" estan orientades a intercanviar opinions entre els col·laboradors, per millorar els articles i el funcionament de l'eina en general.

Registrar-se i crear un compte d'usuari

Per poder registrar-se i crear un compte d'usuari, seleccionarem l'enllaç "Inicia una sessió/crea un compte" que trobem a la cantonada superior dreta de la pàgina. Seguidament, se'ns demanarà que entrem el nostre nom d'usuari i contrasenya. Si no ens hem registrat abans, haurem de crear un nou usuari tot prement l'enllaç "Registreu-vos-hi".

Seguirem els passos sol·licitats durant el registre i, un cop finalitzat tot el procés, ja serem usuaris registrats.

No és obligatori, però sí recomanable, registrar-se i crear un compte d'usuari per poder editar pàgines d'una wiki. D'aquesta manera, els canvis que fem quedaran associats al nostre compte i, a més, si ens registrem obtindrem algunes funcions i avantatges addicionals. Per exemple:

• Els altres ens podran reconèixer pel nostre nom d'usuari quan fem canvis en una pàgina.
• Tindrem la nostra pròpia pàgina d'usuari, on podrem escriure sobre nosaltres per tal que els altres ens puguin conèixer una mica més.
• Podrem establir les nostres preferències per canviar certs aspectes i funcions de l'eina, com ara: fonts, colors i disseny del lloc, etc.
• A més, disposarem de la nostra pàgina de discussió, que podrem utilitzar per comunicar-nos amb altres usuaris.

Seguretat en els continguts

A l'hora d'editar qualsevol contingut, cal tenir en compte que, tot i que puguem modificar una informació, la seva versió anterior no es perd. En una wiki res no es perd.

Tot queda enregistrat a la pàgina "Historial", per la qual cosa no hem de tenir por d'editar continguts, ja que sempre podrem tornar a la seva versió anterior per recuperar-los.

La funció principal de les pàgines d'"Historial" és poder consultar, en un mateix espai, tots els canvis recents que s'han fet. Això ens permetrà localitzar-los amb rapidesa si necessitem tornar a editar algun dels continguts o recuperar-ne la versió anterior.

Com editar continguts

És molt fàcil editar una pàgina wiki. Només cal que cliquem a l'enllaç "Edita", que trobarem al capdamunt de la pàgina que vulguem editar. Això ens portarà a una pàgina amb un quadre que conté el text de la pàgina. Hi escriurem o el modificarem, i premerem "Desa la pàgina" quan hàgim acabat.

En afegir o modificar continguts, podem donar diferents formats al text (utilitzant negretes, textos en cursiva, etc.). Per introduir aquests formats, hem d'utilitzar un codi determinat que la pàgina d'ajuda de l'eina explica mitjançant exemples, i que recomanem visitar.

Per altra banda, també cal tenir en compte que, a l'hora d'afegir enllaços dins el text que editem, en tindrem prou amb escriure la URL en qüestió, perquè la mateixa wiki crea automàticament l'enllaç corresponent.

Les pàgines de discussió

Un altre element destacable d'una wiki són les pàgines de "Discussió". Estan orientades a discutir i consensuar els continguts de la pàgina a què fan referència i a facilitar l'intercanvi d'opinions entre els col·laboradors, cara a millorar els articles i el funcionament de la Viquipèdia en general. Per tant, hi són benvingudes les qüestions, les crítiques, els comentaris, les propostes per canviar el text, etc.

MÒDUL 3 - Hàbits d'ergonomia, salut i medi ambient

Hàbits d’ergonomia

L'ordinador és una eina que cada vegada fem servir durant més temps. Per això, cal que el lloc on el situem i la nostra posició quan l'utilitzem siguin els adequats per tal d'evitar-nos problemes de salut.

Quan utilitzem l'ordinador, normalment estem asseguts i, molt sovint, adoptem posicions que fan que el nostre cos estigui en tensió. Per evitar-ho, tindrem cura dels factors següents:

1. La pantalla: Ha d'estar col·locada de tal manera que ens trobem situats directament al davant seu, sense forçar el coll, i a una distància mínima d'uns 55 centímetres. La part superior de la pantalla ha de quedar a l'alçada dels nostres ulls o una mica per sota, i hem de poder orientar-la i inclinar-la amb facilitat.
2. La superfície on situem la pantalla ha de ser estable.
3. Hem d'ajustar la lluminositat i el contrast entre el fons de pantalla i els caràcters o les imatges de manera que els veiem correctament.

El teclat

Hem de col·locar el teclat de forma que no es trobi a l'extrem de la taula. Entre el teclat i el final de la taula hi ha d'haver uns 10 centímetres de superfície lliure, per tal de recolzar-hi els canells. El teclat ha de ser abatible i independent de la pantalla, i ha d'estar situat al mateix nivell que els colzes. Si és massa alt, farem servir un coixí per seure, i així millorarem la posició dels canells.

El ratolí

Ha de tenir una mida adequada i ha d'estar en un lloc de la taula on el puguem manejar amb comoditat. Si som esquerrans, col·locarem el ratolí a la nostra esquerra i canviarem el maneig dels botons en el menú de configuració de l'ordinador.

Els accessoris

Si volem consultar documents mentre treballem amb l'ordinador, farem servir un faristol o un suport de folis per evitar que el coll adopti posicions forçades. Hem de regular l'alçada i la inclinació perquè es trobi entre 30 i 70 graus.

La taula

Ha de tenir les dimensions suficients perquè ens puguem moure i canviar de postura amb facilitat; les cantonades han de ser arrodonides i la superfície, mat, per evitar reflexos. Els cables han d'estar ben amagats, i hem de disposar d'una presa de terra per a les connexions elèctriques.

Hem de procurar que la taula es mantingui endreçada, per no perdre espai i perquè puguem accedir còmodament a documents, perifèrics, telèfon, etc.

La cadira

Quan escollim una cadira per treballar davant l'ordinador hem de tenir en compte l'alçada del seient. Si apropem la cadira a la taula, els braços han de quedar a l'alçada de la taula. Si no podem recolzar els peus a terra, haurem d'utilitzar un recolzapeus. L'alçada del respatller de la cadira ha d'ajustar-se a la zona lumbar de l'esquena.

Moltes persones, si han d'estar moltes hores assegudes, prefereixen disposar el respatller amb una certa inclinació. Hi ha cadires que permeten un contacte permanent amb el respatller, gràcies a la combinació de la força d'unes molles i del nostre pes.

L'entorn

Col·locarem l'ordinador allunyat de la llum natural i en paral·lel a ella, procurant que les finestres no quedin al davant o al darrere nostre, ja que hem d'evitar els reflexos a la pantalla. Si tenim un llum damunt l'ordinador, hem de procurar situar-lo en perpendicular a l'eix de la pantalla.

Hem d'intentar reduir el soroll de l'equipament perquè no afecti la nostra atenció o parla. La calor que l'ordinador desprèn no ha de fer que augmenti la temperatura del lloc on som.

Alguns consells per a la salut

1.    Si hem de treballar moltes hores amb l'ordinador, cal que fem pauses curtes i freqüents.

2.    Quan fixem la vista durant molt de temps a la pantalla, és recomanable mirar, de tant en tant, cap a un punt llunyà.

3.    Convé fer, de manera regular, estiraments dels braços i les cames.

4.    Per relaxar la zona del coll, podem girar suaument el cap a esquerra i a dreta diverses vegades.

La pantalla

El monitor o la pantalla de l'ordinador és l'element de l'equip informàtic que ens permet visualitzar la informació que hi ha al disc dur, als emmagatzemadors de memòria o a Internet, i interactuar-hi en conseqüència. A l'hora de visualitzar aquesta informació, hem de tenir en compte els aspectes següents:

La resolució de pantalla

La finestra de la pantalla és rectangular. La seva mida depèn del monitor i de la targeta gràfica. Hem de distingir entre:

1. La mida real de la pantalla: mida absoluta, mesurada en polsades (1 polsada equival a 25,4 mil·límetres). És la mida de la finestra del monitor. En l'actualitat, la pantalla més comuna és la de 17 o 19 polsades (17" o 19"), tot i que als ordinadors portàtils poden ser de 15".
2. La resolució: mida relativa, determinada pel nombre de píxels que mostra la finestra de la pantalla. Es mesura en píxels, que és la unitat mínima d'informació. En funció de la targeta gràfica de l'ordinador, els valors més comuns són els de 1024x728 píxels (1024 píxels d'amplada per 768 píxels d'alçada), tot i que hi ha persones que treballen amb pantalles a una resolució menor (800x600 píxels) o major (1152x864 píxels).

La mida del monitor no determina la resolució de la pantalla, però, per obtenir una visualització correcta, la mida relativa de la pantalla i l'absoluta han d'estar en concordança:

1. Per a pantalles de 15", la resolució màxima ha de ser de 800x600
2. Per a pantalles de 17", la resolució màxima ha de ser de 800x600 o 1024x768
3. Per a pantalles de 21", la resolució mínima ha de ser 1024x768

Quan la resolució és gran, disposem de més punts d'informació (píxels) per visualitzar els elements de la pantalla, però aquests punts són més petits, i això fa que els caràcters d'un text o els punts d'una imatge també es vegin més petits. És a dir, que la pantalla mostra un nombre més gran de píxels en el mateix espai.

Canviar la resolució de pantalla

Per canviar la resolució de pantalla en el sistema operatiu Windows, accedirem al "Panel de control" i clicarem a l'opció "Pantalla". A "Propietats de pantalla", clicarem sobre la pestanya dreta de configuració. Desplaçarem l'indicador per l'àrea de pantalla fins que aparegui la resolució desitjada i clicarem al botó dret d'"Aplicar", i després al d'"Acceptar".

Si treballem amb el sistema operatiu Ubuntu, hi accedirem des de l'opció "Sistema > Preferències > Resolució de la pantalla".

Canviar la mida dels elements de la pantalla des dels navegadors

Si la resolució de la pantalla és alta, pot ser que quan naveguem per Internet veiem els elements de les pàgines massa petits.

Per canviar la mida del text, premerem el botó CTRL del teclat i, a la vegada, farem girar la roda del ratolí. Una altra manera de fer-ho és clicant sobre l'opció del navegador de "Veure" (Explorer) o "Visualitzar" (Firefox) i fer clic sobre "Mida de text", tot seleccionant la que ens interessi.

També podem canviar la resolució de pantalla quan naveguem per Internet

Ajust de lluentor, contrast i color de pantalla

És necessari ajustar les condicions de visualització de la pantalla, per veure amb exactitud les característiques de la informació i també per evitar problemes de salut (irritació ocular, mal de cap, etc).

Es porta a terme mitjançant el calibratge de la pantalla. Això es pot fer amb les eines de gestió de color que subministren les mateixes pantalles (en el cas dels ordinadors de sobretaula) o bé a través d'alguns programes i dispositius que recullen dades que ens proporcionen valors de configuració (en el cas d'ordinadors portàtils).

La lluentor o lluminositat

És la intensitat de llum emesa sobre una àrea determinada. Els canvis de lluentor poden enfosquir o aclarir el contingut de la pantalla. Si el valor de lluentor és baix, els colors lluminosos s'enfosquiran i tendiran al gris, mentre que si el valor és alt, els colors foscos semblaran grisos.

El contrast

És la relació entre la intensitat lluminosa del punt més clar i la del punt més fosc d'una imatge. Un correcte calibratge de contrast implica valors de 100:1, és a dir, que el punt blanc tingui 100 vegades més lluminositat que el punt negre.

El color

El color es produeix mitjançant la suma de diferents intensitats dels colors bàsics (vermell, verd i blau). El calibratge de color consisteix a ajustar el color a un estàndard establert per tal d'aconseguir que els colors es vegin igual en tots els monitors calibrats. Cal ajustar els diferents paràmetres de color: to, saturació, gamma, balanç de colors primaris, etc.

Els protectors de pantalla

Els protectors de pantalla són programes que poden contenir animacions, textos, àudio o vídeo, que s'activen quan l'ordinador està inactiu durant un període de temps determinat, i que oculten el contingut de la pantalla. Es poden configurar de forma que, per tornar a veure el contingut, calgui introduir una contrasenya.

Es van començar a emprar en els antics monitors de tub (CRT), en què una imatge estàtica que romangués durant massa temps en pantalla podia cremar el fòsfor que la componia i quedar-hi impresa. Per evitar-ho, el protector de pantalla l'enfosquia o mostrava imatges en moviment. Actualment, els protectors s'utilitzen més com a decoració de la pantalla, tot i que sovint impliquen un estalvi d'energia en l'aparell.

Els actuals monitors LCD no tenen fòsfor, ja que es va comprovar que les seves cel·les de cristall líquid, si estan actives durant massa temps, poden tornar-se insensibles als estímuls elèctrics.

Tractament de residus tecnològics i material fungible

Els materials que s'utilitzen als equips informàtics i els mateixos equips generen residus. Aquests residus contenen substàncies perilloses per al medi ambient, i cal gestionar-los. Per aquest motiu s'han de dipositar als llocs apropiats de les deixalleries o als punts verds col·laboradors, mòbils o del barri.

El material fungible que utilitzem quan treballem amb el nostre equip informàtic també necessita una gestió respectuosa amb el medi ambient.

La impressió de documents

Imprimir documents representa un alt cost econòmic i mediambiental, tant per l'obtenció de la cel·lulosa amb què es fa el paper com per la gestió dels residus dels cartutxos de tinta. Per tal de minimitzar-ne l'impacte, hem de considerar els aspectes següents:

 El paper:

Quan triem el tipus de paper per imprimir documents, hem de tenir en compte l'origen de la matèria primera i el procés de producció. Si considerem aquests dos aspectes, trobarem diferents tipus de paper:

1. El paper ecològic: S'anomena ecològic el paper que té un procés de fabricació i una destinació final que eviten l'impacte ambiental.
2. El paper reciclat: S'anomena reciclat el paper que té un procés de fabricació amb fibres recuperades del paper o del cartró.
3. El paper lliure de clor (TCF): S'anomena lliure de clor perquè en el procés de blanqueig s'utilitza oxigen o ozó.
4. El paper amb baix contingut de clor (ECF): S'anomena amb baix contingut de clor perquè durant el procés de blanqueig no s'utilitza clor en forma de gas, sinó diòxid de clor.

Per ser respectuosos amb el medi ambient, l'ús d'aquests tipus de papers ha d'anar acompanyat d'una sèrie de normes d'estalvi de paper:

1. Si la impressora ho permet, utilitzarem paper imprès per una cara i imprimirem els esborranys en l'altra cara.
2. El programari de la impressora ens permet imprimir diversos fulls a la mateixa pàgina.
3. Per imprimir exactament allò que desitgem, podem utilitzar l'opció de visualització prèvia de la pàgina.
4. Imprimirem els documents a doble cara. Si la impressora no ho permet, podem imprimir primer les pàgines de la dreta i després les de l'esquerra a l'altra cara del paper.
5. Si el document és un esborrany, podem corregir-lo en pantalla per evitar-ne la impressió.
6. Guardarem els arxius no impresos a l'ordinador, sense fer-ne còpia en paper.
7. Evitarem imprimir els correus electrònics i els llegirem en pantalla.

La tinta de la impressora:

Un cartutx de tinta està format per plàstic, metall i altres elements com ara paper o cautxú. La major part d'aquests components són reciclables o reutilizables.

És convenient utilitzar cartutxos de tinta compatibles, o els originals recarregats de tinta. Un cartutx pot ser reutilitzat fins a quatre vegades, en funció de les seves característiques i estat.

Si un cartutx presenta desperfectes, se'n separen els diferents materials i es recicla. Si està en bon estat, es neteja, es recarrega i es tanca, per poder-lo reutilitzar.

Per ser respectuosos amb el medi ambient, l'ús d'aquests tipus de cartutxos ha d'anar acompanyat d'una sèrie de normes per estalviar tinta:

1. Si volem imprimir esborranys, és millor utilitzar una qualitat d'impressió baixa per estalviar tinta; també procurarem evitar la impressió de fotografies i altres gràfics, ja que consumeixen molta tinta de colors.
2. Si no ens cal imprimir en color, utilitzarem la impressió en escala de grisos amb la tinta negra.

El reciclatge de materials d'emmagatzematge

El material que compon els CDs i DVDs és un plàstic: el policarbonat. A més, inclou alumini, laca i colorants; tot aquest conjunt provoca que els discs inservibles generin residus no biodegradables i contaminants. Per aquesta raó, cal que aquests materials siguin tractats i reciclats.

Els centres de reciclatge realitzen les accions següents:

1. Trituren el plàstic.
2. El renten, eliminant-ne la tinta i el paper.
3. En separen els metalls i les laques.
4. Una vegada net i sec, el plàstic s'envia a unes màquines que l'escalfen i el reciclen.

Per ser respectuosos amb el medi ambient, l'ús d'aquests tipus de materials d'emmagatzematge ha d'anar acompanyat d'una sèrie de normes:

1. Cuidarem l'estat del CD o DVD evitant que s'embruti o es ratlli.
2. Utilitzarem altres tipus de sistemes d'emmagatzematge, com ara les memòries USB.
3. Utilitzarem CDs o DVDs regravables.
4. Si ja no ens cal la informació que hem emmagatzemat, és convenient destruir el suport que hem utilitzat, ja que, si no, la informació es podria recuperar.

MÒDUL 4 – Avaluació de la informació a internet.

L’Avaluació de la informació:

L'autoria

Una de les claus a l'hora d'avaluar una informació consisteix a saber qui publica el contingut, si el lloc que visitem és d'una institució (una entitat educativa, una empresa comercial, una associació sense ànim de lucre, etc.) o bé d'un particular.

El segon aspecte a considerar és si podem posar-nos en contacte amb el responsable del contingut (si es tracta d'un autor que firma l'article dintre d'un lloc web que conté més informació), o si a la pàgina web hi ha algun enllaç que permeti comunicar-nos amb la institució o entitat que publica els continguts.

El tercer aspecte és veure si la informació està actualitzada; es pot comprovar, per exemple, mitjançant la darrera data de publicació del contingut.

El quart aspecte és avaluar si la informació és creïble, o bé si es tracta d'una informació publicitària o que intenta persuadir d'alguna cosa el lector.

La qualitat dels enllaços

Molts llocs inclouen enllaços. Hem de comprovar si els enllaços estan actius i si presenten els continguts amb una informació actualitzada. Per exemple, si una pàgina web enllaça freqüentment amb altres pàgines que mostren un missatge d'error, pot significar que aquesta pàgina no s'ha actualitzat o revisat des de fa temps.

També hem de tenir en compte si els enllaços estan relacionats amb el contingut del lloc original.

El disseny del lloc

Una bona pàgina d'inici ha de presentar un resum del contingut del lloc web i una guia o índex sobre com accedir-hi.

Un dels aspectes que cal que considerem és si la navegació dintre del lloc és clara i coherent i si és fàcil de trobar-hi allò que cerquem; per exemple, és molt convenient que disposi d'un plànol de navegació o esquema de les diferents seccions que conté (un mapa web).

També hem de considerar si hi ha elements multimèdia i si aporten informació de qualitat al lloc.

Una altra manera d'avaluar la informació que ofereix un lloc web és tenir en compte les valoracions que els usuaris fan de determinades pàgines relacionades amb la informació (per exemple, les valoracions de cases rurals per part dels clients en webs de viatges) o les referències que, en blocs específics, es donen sobre un determinat tema.

Suplantació d’identitat i programari maliciós

Quan naveguem per Internet o fem servir el correu electrònic, cal ser molt prudents, ja que de vegades podem ensopegar amb programari maliciós capaç d'afectar el nostre ordinador o que impliqui altres riscos. Tot i que es tracta d'un perill que es pot prevenir, abans de res hem de saber de quin tipus d'amenaça es tracta.

Els gestors de correu electrònic poden ser atacats no per aconseguir informació del servidor o obtenir-ne el control, sinó per difondre indiscriminadament correus de publicitat no desitjada (anomenada "correu brossa" o "spam") o bé virus, amb la intenció de propagar-los al major nombre possible de comptes de correu.

Les amenaces al correu electrònic

Es classifiquen en dos tipus:

1. La recepció de correus electrònics amb virus, cucs electrònics i troians com a arxius adjunts. Quan s'obre l'arxiu, el virus s'executa i infecta l'ordinador, o bé infecta altres equips tot enviant-los correus electrònics.
2. Els enganys (també anomenats "pesca electrònica" o "phishing")

Al missatge de correu electrònic rebut, ens indiquen o demanen que realitzem alguna acció, com visitar una adreça web, en la qual hem d'introduir dades confidencials com ara el nom d'usuari i la contrasenya. Un exemple d'aquest tipus d'engany són aquells correus electrònics que semblen emesos per la nostra entitat financera, i mitjançant els quals se'ns pretén avisar que hi ha algun problema de seguretat amb el nostre compte.

Com podem saber si el correu és un engany?

1.    El remitent: L'adreça de correu electrònic (en aquest cas, suposadament, el suport tècnic del banc) no dóna prou informació per assegurar la seva credibilitat. Al final de l'adreça, en lloc de les inicials o el nom de l'entitat, hi apareix un compte gratuït de correu electrònic, com per exemple Hotmail, Gmail, etc.

2.    El destinatari: Les empreses gestionen de forma personalitzada la comunicació amb el client, i, per tant, el nom del destinatari ha de coincidir amb la seva adreça.

3.    L'enllaç a la suposada pàgina web de l'entitat financera: Si ens hi fixem, veurem que es troba a la part superior del navegador web, a la barra d'adreces, i comença per http://. Si el seu inici no coincideix amb el nom de l'entitat, probablement es tracti d'un lloc web fraudulent.

Codis maliciosos

Els navegadors d'Internet (Mozilla, Opera, Internet Explorer, etc.) també poden ser, ocasionalment, objecte d'atacs. En visitar pàgines web, els navegadors sovint permeten l'execució i instal·lació automàtica d'uns components que s'anomenen "connectors" (o plugins en anglès).

Aquests connectors són inclosos als navegadors per veure o millorar la visualització de determinats arxius. Però alguns d'aquests components de vegades poden dur un codi maliciós que permet la instal·lació de programes que emplenen l'ordinador de publicitat mentre estem navegant, o que, fins i tot, poden introduir-hi un virus. Cal estar molt atents als advertiments que sovint ens ofereix el navegador quan accedim a aquest tipus de pàgines web.

Altres connectors poden instal·lar programes que obtenen informació de l'ordinador, com ara el "programari espia" (també anomenat spyware), o que poden activar processos en l'ordinador sense que ens n'adonem, per tal que treballi amb finalitats delictives quan el deixem encès.

Hi ha d'altres connectors o reclams a pàgines web que poden omplir la pantalla de finestres emergents amb publicitat mentre naveguem per Internet.

Algunes coses que podem fer per evitar aquestes intrusions de codis maliciosos són:

1. No obrir mai els arxius adjunts a un correu electrònic si desconeixem el que contenen o qui ho envia.
2. Instal·lar programari de protecció (antivirus).
3. Determinar filtres de seguretat al maquinari de navegació o del correu electrònic.

La seguretat de la informació

Una xarxa telemàtica és una xarxa d'equips informàtics que es comuniquen entre ells. La xarxa Internet està formada per la unió de xarxes telemàtiques de proveïdors de serveis d'accés i d'interconnexió, que gestionen els paquets de dades (la informació) que nosaltres enviem i rebem.

Aquesta estructura en xarxa pot patir el risc d'accessos no autoritzats als nostres equips informàtics i a la nostra informació. Aquests riscos, que normalment poden ser previnguts, es divideixen en dues categories: riscos relacionats amb la informació i riscos relacionats amb els sistemes (dels ordinadors i equips informàtics).

Riscos relacionats amb la informació

La informació que s'intercanvien dos ordinadors connectats a una xarxa pot patir les amenaces següents:

1. A la confidencialitat: Algú no autoritzat accedeix a la informació que enviem per la xarxa a un altre usuari, tot interceptant el nostre canal de comunicació (el cable o la xarxa sense fil) mitjançant un programari que permet capturar els nostres paquets de dades.
2. A la integritat de la informació: S'intercepten els nostres paquets de dades per modificar-ne la informació. D'aquesta manera, es pot enganyar el destinatari de la informació i fer que dugui a terme una acció diferent a la desitjada.
3. A l'autenticitat: Consisteix a enviar informació falsa a un destinatari, suplantant la identitat d'una altra persona.
4. Pèrdua d'anonimat: L'obtenció de les nostres dades (per exemple, el número de la targeta de crèdit) o d'una decisió (el vot electrònic) que és confidencial, per utilitzar-les de forma no autoritzada.

Riscos relacionats amb els sistemes

Són atacs a qualsevol element que forma part de la xarxa de comunicacions (cables, ones, etc.) i als sistemes finals (ordinadors i altres dispositius informàtics). Es classifiquen de la manera següent:

1. Denegació de servei: Es bloqueja el sistema perquè no es pugui utilitzar o per empitjorar el servei, introduint interferències al senyal o bloquejant el servidor amb l'enviament de molta informació generada automàticament.
2. Atac d'intrusió: S'entra en un sistema de forma no autoritzada per aconseguir informació confidencial, per modificar o destruir informació, per executar un programari maliciós o bé per utilitzar l'equip amb la finalitat d'atacar altres sistemes.

Per evitar aquest tipus d'amenaces, disposem de diferents programes antivirus (McCafee, Panda, NOD32, etc.), programari de tallafocs per controlar el flux de dades i programes antiespies que es poden instal·lar a l'ordinador o bé als servidors.