Competència 0

En aquesta entrada hi trobareu disponible el contingut de la Competència 0 per a poder-ho consultar on-line.

MÒDUL 0 – Vocabulari bàsic:

Què és la formació?

La noció de formació s’acostuma a associar a la capacitació, sobretot a nivell professional. La formació d'una persona, per tant, està vinculada als estudis que va cursar, al grau acadèmic assolit i l'aprenentatge que va completar, ja sigui a nivell formal o informal. Part d'aquesta educació sol ser obligatòria en molts països i en general comprèn els coneixements necessaris per desenvolupar-se en la vida adulta, sigui per treballar com per afrontar la compra d'una casa i el manteniment de la mateixa.

Hi ha diferents tipus de formació i aprenentatge segons sigui  formal, no formal o informal.

·         Aprenentatge formal: És l’aprenentatge ofert normalment per un centre d'educació o formació, amb caràcter estructurat (segons objectius didàctics, durada o suport) i que conclou amb una certificació. L'aprenentatge formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne.

·         Aprenentatge no formal: És aquell aprenentatge que no és ofert per un centre d'educació o formació i normalment no condueix a una certificació. No obstant això, té caràcter estructurat (en objectius didàctics, durada o suport). L'aprenentatge no formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne.

·         Aprenentatge informal: És l’aprenentatge que s'obté en les activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball, la família o l'oci. No està estructurat (en objectius didàctics, durada ni suport) i normalment no condueix a una certificació. L'aprenentatge informal pot ser intencional però, en la majoria dels casos, no ho és (és fortuït o aleatori).

L’aprenentatge formal i no formal es poden realitzar de manera reglada o no reglada:

·         La formació reglada és aquella que es troba dins del sistema educatiu d'un país, sent regulada i administrada pels organismes nacionals competents a aquest efecte, i a través del qual podem arribar a obtenir un certificat oficial.

·         La formació NO reglada serà aquella els títols no són oficials o es mantenen al marge dels organismes oficials. Això no vol dir que la seva qualitat sigui menor, simplement, no s'obté un títol amb validesa oficial. Aquest tipus de formació és més variada i s'utilitza per ampliar, perfeccionar, o iniciar-se en determinades àrees de coneixement poden ser impartides per empreses creades a aquest efecte, per universitats, col·legis professionals, etc... Tenint en molts casos gran valor professional.

Què és un procés d’ensenyament-aprenentatge?

L’ensenyament-aprenentatge és el procés que conté les estratègies conscients que utilitza el formador per aconseguir que el seu alumnat adquireixi determinats coneixements i les estratègies conscients que utilitza l'alumnat per adquirir el coneixement que se li està presentant (a aquest procés es dedica un apartat posteriorment).

El procés d'aprenentatge és un procés que ha de ser dirigit i controlat pel formador/a en el qual no s'ha de deixar res a la improvisació, ha d'estar planificat totalment, ja que és l'únic camí a seguir perquè l'alumnat pugui adquirir els coneixements que pretenem.

Això s'aconsegueix amb un seguiment del que els/les estudiants van assimilant, solucionant els seus dubtes, tornant a explicar el que no ha estat del tot adquirit i mitjançant l'ús de recursos i activitats que resultin atractius, cridin l'atenció i fomentin el diàleg , el treball individual o en equip i el debat.

Què és la formació de formadors/es?

La formació de formadors/es és l'acció de qualificar per a qualsevol tipus de docència, ensenyant a desenvolupar tècniques i mètodes didàctics, així com capacitar per fer servir les eines metodològiques al nostre abast.

                                                                                                                                

MÒDUL 1- El formador o formadora                            

Quines són les competències i funcions d’un formador/a?

1)    Competències:

a)    Competències tècniques:

Actualització de coneixements i formació contínua.

b)    Competències didàctiques:

Identificar possibles problemes i donar-los solució mitjançant la interacció amb l'alumnat.

c)    Competències socials:

Tolerància, flexibilitat, treball en equip.

2)    Funcions fonamentals:

a)    Diagnòstic de necessitats:

Un cop el formador/a es disposa a donar una capacitació, el primer que ha de fer és un diagnòstic preliminar de necessitats, és a dir una anàlisi de la matèria a impartir i del grup al qual va a dirigir les seves explicacions i ensenyaments.

En funció del nivell que té el grup al qual ens dirigirem enfocarem l'ensenyament, és a dir, si anem a impartir una formació sobre cooperació al desenvolupament, no podrem donar el mateix temari a un grup que no té coneixements previs que a un grup format per experts treballadors en aquest àmbit i que necessita una formació molt més tècnica i orientada cap a certes necessitats específiques i per tant, hem de conèixer les característiques que presenta el grup al qual ens anem a dirigir, però no només les característiques o necessitats educatives, sinó les característiques que presenten com a individus i com funcionen com a grup.

b)    Preparació i organització:

Un cop tenim clares les necessitats de l'alumnat al qual ens dirigim, hem de planificar la formació, programar les sessions formatives i dissenyar una estratègia d'ensenyament-aprenentatge especificant els objectius.

Per planificació entenem el disseny del currículum, el qual podem elaborar fent-nos les següents preguntes:

·         Quins objectius volem / hem d'aconseguir?

·         Quins continguts volem / hem impartir?

·         Quan impartirem els continguts?

·         On impartirem els continguts?

·         Com impartirem els continguts?

·         Quines activitats utilitzarem per aconseguir els nostres objectius?

·         Quins recursos necessitarem / disposarem?

·         Com avaluarem l'alumnat?

Un cop hem realitzat l'anàlisi inicial, hem de dissenyar una estratègia d'ensenyament-aprenentatge. Aquesta estratègia és la concreció de les activitats o qualsevol intervenció que realitzarem per facilitar aquest procés i és per això, que adquireix especial importància el disseny i elaboració del material didàctic que utilitzarem.

c)    Disseny i elaboració del material didàctic:

El següent pas que hem de fer és el de dissenyar i elaborar el material didàctic que utilitzarem a les nostres classes, sempre que no utilitzem un manual o un tipus de material tancat que ens doni el centre, escola, empresa, etc ... encara que sempre és molt útil elaborar algun material a part per sentir-nos més còmodes i amb més seguretat, al mateix temps que podem fixar molt més l'atenció de l'alumnat en les nostres explicacions.

Aquest material ha de ser motivador, estar relacionat amb el tema a tractar, fomentar la participació de l'alumnat i la seva autonomia, així com conduir al coneixement pretès.

Hem de tenir present també la conveniència o no de presentar aquest material fent servir les noves tecnologies.

Aquest material el podem dividir en 2 grups, segons la seva finalitat:

Material per a l'alumnat:

El material que presentarem a l'alumnat (sigui quin sigui el suport que usarem) ha de ser sempre clar, concís i ha d'estar perfectament estructurat en capítols o apartats i, si és possible, ha de contenir un índex, de manera que es pugui trobar fàcilment qualsevol apartat o capítol que necessitem.

Aquest material pot contenir al final de cada capítol o de cada lliçó un resum del que conté, així com exercicis d'autoavaluació perquè l'alumne/a pugui veure en tot moment com progressa en el seu aprenentatge, i perquè també li serveixi de "guia" sobre els aspectes més destacats i/o tenir en compte del capítol o lliçó.

No està de més el facilitar en aquest material esquemes i quadres explicatius a manera de síntesi, perquè l'alumnat, en cas necessari, els pugui gestionar independentment del temari a l'hora de comprendre i memoritzar els continguts.

També és convenient lliurar una llista de bibliografia consultada i una altra d'interès per poder ampliar i completar les explicacions, així com una llista de recursos d'Internet (webs, vídeos, documents ...) amb la mateixa finalitat.

 Material per a les explicacions:

Aquest material serà el suport per a les nostres explicacions i tindrà, per tant, un doble ús; d'una banda serà una guia per al/la docent i l'alumnat, una mena d'esquema que dirigirà i orientarà el procés d'ensenyament-aprenentatge que s'està desenvolupant; i d'altra banda serà un recurs indispensable per mantenir l'alumnat concentrat en les explicacions.

És per això que es recomana l'ús d'animacions gràfiques, power points, vídeos, etc ...

El seu disseny ha d'estar orientat al nivell de l'alumnat, així com als punts bàsics i fonamentals que vulguem transmetre i ha d'estar presentat d'una manera clara, sense excessius adorns i el més simplificadament possible.

d)    Impartir classes:

A l'hora d'impartir les classes s'ha de tenir una planificació prèvia del que realitzarem, de l'estratègia a seguir i dels resultats que volem obtenir.

En primer lloc el que hem de fer és informar l'alumnat dels objectius marcats, com els pretenem aconseguir i la forma d'avaluar finalment el grau d'assoliment dels objectius per l'alumnat.

Seguidament hem d'informar l'alumnat sobre els continguts a tractar i donar les indicacions bàsiques per poder accedir a una informació complementària del que anem a impartir.

També hem d'explicar unes normes bàsiques de comportament i actuació a l'aula, aquestes poden ser rígides o flexibles, però sempre s'han de complir.

El formador o formadora ha de tenir sempre una actitud oberta i dialogant, ha de saber comunicar i transmetre, així com motivar.

Gairebé tan important com el contingut del curs és que el formador o formadora sàpiga transmetre els coneixements a l'alumnat i especialment que els sàpiga relacionar amb coneixements previs d'aquests.

Hem de ser capaços i capaces de dirigir a l'alumnat cap a l'adquisició de coneixements d'una manera senzilla, de manera que aprenguin d'una manera autònoma, fomentant la participació tant entre alumnat i professorat com entre l’alumnat tant individualment com en grup.

e)    Avaluar:

Podem definir l'acció d'avaluar com el càlcul, valoració o qualificació del rendiment d'un alumne/a en funció d'uns objectius establerts atenent els coneixements adquirits i el rendiment ofert per aquest/a.

L’avaluació és un mitjà per poder valorar el procés d'aprenentatge que estan experimentant els i les alumnes, no és en si mateix un fi, sinó una motivació. Tot i així, l’avaluació no és una acció que recau únicament sobre l’alumnat si no que també recau sobre el professorat ja que hem d’avaluar el nostre propi exercici i les accions formatives que realitzem de manera que tinguem informació suficient per valorar si hem o no reelaborar les estratègies d'ensenyament que estem aplicant per obtenir uns resultats millors.

Existeixen diversos tipus d’avaluació ja que pot ser inicial, contínua, final, mixta, sumativa, autoavaluació..., el que hem de tenir en compte és la conveniència o no d'utilitzar un determinat tipus de avaluació per a un grup o un altre d'alumnes, ja que això també influirà en el seu aprenentatge.

Quines qualitats ha de tenir un formador o formadora?

Coneixements:

a)    Domini sobre la seva especialitat:

Evidentment cal dominar la matèria que impartirem i estar familiaritzats/des amb tot el que pretenem ensenyar ja que si no tenim uns coneixements profunds i sòlids podem caure en errors que al seu torn ensenyarem a l'alumnat.

No és que haguem saber-ho tot, això no és possible de vegades, i no passa res si a una pregunta d'algun/a alumne/a no sabem què respondre; cal ser sincer/a i dir que no ho sabem i buscar aquesta informació per al següent dia és suficient, el que no hem de fer mai és inventar-nos una resposta o donar una resposta vaga que creu confusió o que no se cenyeixi a la realitat.

b)    Coneixements didàctics:

És fonamental tenir coneixements sobre didàctica si ens dedicarem a la formació, ja que hem de realitzar aquesta tasca de la millor manera possible, traient el màxim profit als materials i a l'alumnat; i això només s'aconsegueix amb una bona preparació prèvia.

Habilitats:

a)    Facilitat per expressar-se:

Imprescindible saber expressar-se i fer-se entendre davant l'alumnat, també cal tenir rapidesa mental per poder expressar una idea de diverses formes diferents per tal d'aconseguir un correcte enteniment per part de l'alumnat.

S'ha de tenir facilitat per expressar idees d'una manera senzilla, clara i precisa usant tant la comunicació verbal com la no verbal.

b)    Facilitat per saber escoltar:

La tasca del formador/a no només consisteix a formular unes idees i fer-les entenedores, també s'ha d'escoltar l'alumnat i tenir en consideració les seves opinions, idees, valoracions i necessitats.

Si escoltem atentament el que l'alumnat ens expressa, la tasca formadora serà molt més eficaç i eficient.

c)    Habilitat per integrar coneixements:

Resumir punts importants, ressaltar conceptes fonamentals i enllaçar coneixements amb precisió és una de les principals habilitats que ha de tenir un/a formador/a.

d)    Capacitat de planificació, organització, anàlisi i gestió:

L'acció formativa ha d'estar perfectament estructurada per a la correcta adquisició de coneixements per part de l’alumnat

e)    Habilitat per saber motivar:

Hem de ser capaços d'aconseguir el nivell d'atenció suficient per part de l'alumnat, així com crear interès pel tema tractat.

Dins d'aquesta habilitat, el la formador/a ha de ser capaç d'utilitzar estímuls i saber variar en funció de les necessitats detectades, ja sigui mitjançant canvi d'activitats afavorint interaccions.

f)     Habilitat per utilitzar indicacions no verbals:

Gestos facials, gestos corporals, expressions amb les mans, usos del silenci, etc ... són fonamentals tant per captar l’atenció de l’alumnat com per fer més entenedores les explicacions.

Quines actituds ha de tenir un formador o formadora?

Acceptar l'alumnat (satisfacció o insatisfacció):

L'alumnat és el que és, no podem canviar-lo, per bé o per mal; hem d'acceptar-lo i adaptar-nos-hi de manera que poguem treure el màxim rendiment possible a les seves qualitats, aptituds i característiques.

Habilitats emocionals:

Sensibilitat, Flexibilitat, Cordialitat, Tolerància, Amabilitat, Simpatia, Empatia, Comprensió, Sentit de l'humor... Són qualitats bàsiques que cal posar de manifest en la professió de formador/a.

No hem d'oblidar que l'alumnat està format per persones amb les seves característiques individuals i particulars, i per tant hem de tractar de posar en pràctica aquestes qualitats esmentades per benefici del grup, però també per al benefici individual de l'alumne/a.

Entusiasme per realitzar la tasca docent:

La tasca docent pot ser bastant dura i desagradable si no es té entusiasme i il·lusió per desenvolupar-la, és fonamental sentir atracció per aquesta professió per aconseguir un correcte acompliment laboral, en cas contrari és molt probable que l'acompliment no sigui el més correcte ni tingui la qualitat mínima exigible.

Autocontrol:

Hem de tenir control sobre les nostres emocions i estats d'ànim que puguin sorgir a l'aula. No ens hem de deixar portar per l'eufòria, ni tampoc pel desànim; i cal controlar les nostres emocions davant de l'actitud de l'alumnat, ja sigui positiva o negativa, impedint que la nostra actuació davant aquest es vegi condicionada.

Saber acceptar les crítiques provinents de l'alumnat:

Algunes vegades l'alumnat ens farà saber que no està d'acord amb els nostres mètodes d'ensenyament, és important admetre aquesta divergència d'opinions i saber assumir-les i adquirir-les com pròpies, de manera que puguem analitzar i aprendre dels possibles errors comesos, per millorar en el nostre acompliment futur.

Maduresa emocional, fortalesa i tenacitat:

La maduresa emocional és fonamental per al a formador/a.  Cal ser prou fort/a i madur/a com per no veure'ns afectats per les circumstàncies pròpies d'una aula.

No ens poden afectar els gestos que veiem en l'alumnat, comentaris que sentim o actituds que percebem; hem d'estar per sobre de tot això i tenir la suficient personalitat com perquè no ens afecti i seguir amb les nostres tasques.

Quina ha de ser la relació del formador o formadora amb l’alumnat?

La formadora o formador pot establir un tracte d'igual a igual, és a dir, de tipus horitzontal; si bé això no detriment l'autoritat del formador/a que serà qui dirigeixi el procés d'aprenentatge en tot moment, exercint de líder i guia del grup, tenint sempre l'última paraula.

Aquesta relació, en un primer moment es pot veure afectada per distorsions de la realitat, fruit d'una primera impressió equivocada causa de valoracions prèvies i prejudicis per estil de vestir, opinions d'altres persones (generalment sense fonament ni objectivitat), etc ...

Tenen molta importància, per tant, les representacions mútues que es poden donar a l'aula en els primers dies de classe, així com el concepte que tinguem de nosaltres mateixos (positiu o negatiu), el nostre comportament i actitud ja que d’aquestes primeres impressions potser en depengui l'èxit o el fracàs d'aquesta relació entre formador/a i alumnat.

Per tant haurem de tractar de crear un ambient de seguretat a l'aula, de confiança i de llibertat, perquè la interacció entre professorat i alumnat flueixi de la manera més correcta.

Per a això haurem de tenir un cert grau d'obertura; una obertura que no es traduirà a explicar intimitats, però si a exposar experiències, fracassos, èxits i anècdotes personals que tinguin relació amb el que s'estigui donant en aquest moment a classe.

Aquesta actitud escurça la distància entre els dos protagonistes i posa els pilars per a una relació cordial i basada en el respecte mutu.

Quins poden ser els estils d’un formador o formadora?

La formadora o formador actua com a líder o guia en el procés formatiu i segons quina sigui la seva actitud en aquest procés podrem qualificar l'estil docent que el caracteritza tot i que els estils són complementaris els uns amb els altres en determinades circumstàncies i segons les necessitats detectades o el tipus d'informació que vulguem transmetre.

Estil autoritari

Es caracteritza per prendre només les decisions, sense tenir en compte l'opinió del grup.

Assigna a cada persona del grup les tasques que ha de realitzar, organitzant i distribuint en funció de criteris propis les mateixes.

No forma part de les activitats que es realitzen a l'aula, roman distant, dirigeix ​​sense participar i sol avaluar de forma individual.

Avantatges:

Pel seu autoritarisme i estructuració tancada tendeix a aconseguir una major dedicació de l'alumnat a classe, evitant dubtes i interacció formador/a-alumne/a.

És l'estil que encaixa amb alumnes submisos/es i sense gaire personalitat; ja que tot el treball està dirigit i no han de prendre decisions per si mateixos/es.

Inconvenients:

L'alumnat no avança cap a l'autosuficiència en el saber, no aprèn a prendre decisions i en certa manera, es crea una relació de dependència que es posarà de manifest en el moment que s'enfrontin a un altre estil docent, creant inseguretat i desconcert.

Si l'alumnat no és submís, es crearà una desmotivació que es traduirà en una falta de motivació i el posterior fracàs.

Estil permissiu

La principal característica és la manca de participació del formador/a, que tendeix a apartar el màxim possible, deixant que sigui el grup el que dirigeixi el procés d'aprenentatge i intervenint només quan se li requereix.

Avantatges:

L'alumnat haurà d'assumir responsabilitats en el seu procés d'aprenentatge, fomentarà que els més avantatjats demostrin la seva creativitat i sobre surtin respecte a la resta del grup i potenciarà també l'aspecte lúdic de l'aprenentatge.

Inconvenients:

Els i les que sobre surtin tendiran a experimentar tensions i conflictes entre ells i elles pel rol de líder del grup. És probable que la resta de l'alumnat se senti desmotivat, insatisfet i desorientat i per tant els èxits que s'aconsegueixin poden ser baixos.

Estil democràtic

La formadora o és qui facilita el procés on l'alumnat té el protagonisme, actuant d'una manera objectiva, prenent part del treball comú amb una presència justa: ni excessiva ni insuficient.

Això afavoreix la participació de l'alumnat, que s'implica d'una manera activa en les activitats de classe.

L’estil democràtic no implica que el procés d'ensenyament-aprenentatge es regirà pel que la majoria vulgui, el la formador/a posarà límits i mantindrà la seva autoritat en tot moment.

Avantatges:

L'alumnat participa d'una manera activa, el que li fa conscient del seu procés d'aprenentatge, al qual arriba per si mateix, mitjançant una alta participació en les activitats i treballs de classe, fruit de l'alta motivació i sentiment de protagonisme que adquireixen.

Inconvenients:

Aquest estil d'ensenyament requereix el seu temps a l'aula, de manera que el desenvolupament de les classes serà més lent i les tasques es realitzaran d'una manera més lenta.

La tasca de tutoria:

Es tendeix a pensar que l'acció tutorial és una relació voluntària entre el professorat i l’alumnat per a tractar assumptes relatius a l'estudi i l'aprenentatge però serveix també per personalitzar les actuacions i accions formatives que cal desenvolupar tant de manera presencial com no presencial.

Aquestes accions tutorials es poden realitzar en grup o de manera individualitzada, i hem reservar un espai dins la nostra programació i la nostra activitat docent diària.

Perquè la tutorització sigui efectiva hem d'assumir un paper polivalent, sabent en quines circumstàncies hem d'intervenir, així com fer un seguiment de l'alumnat que ens permeti tenir un feedback constant i immediat.

Presencial:

Individual:

L'ideal és disposar d'un temps a part de l'estipulat per a les classes, disposant per a això d'horaris flexibles i amplis, de manera que tot/a alumne/a que desitgi anar a la tutoria pugui fer-ho.

I serveix per motivar, estimular i orientar l'alumne/a perquè realitzi les seves tasques a partir de la seva realitat persona així com atendre l'alumne/a en aquells problemes personals que puguin tenir incidència en la marxa dels seus estudis o aclarir dubtes de tipus acadèmic.

Grupal:

Les tutories grupals també han de tenir un horari flexible, si bé es poden programar dins de l'horari lectiu.

Aquest tipus de tutories afavorirà la socialització mitjançant la interacció dels diferents individus del grup, generarà un important intercanvi d'idees entre els mateixos, així com un profund esperit crític.

No presencial:

Telemàtica:

Generalment per correu electrònic. El feedback no és immediat però facilita que el/la formador/a i l'alumnat estigui en contacte, de manera que es puguin mantenir informats i informades de manera permanent, es pugui motivar i orientar l’alumnat i avaluar el procés d'ensenyament-aprenentatge per mitjà de la correcció d'exercicis o activitats.

Telefònica:

Mitjançant aquest tipus de tutories s'estableix un contacte fonamentalment per a l'intercanvi d'opinions, resoldre dubtes i obtenir informació. De totes les accions tutorials és la menys recomanable.

MÒDUL 2 – Didàctica i planificació:

Els mètodes didàctics:

Els mètodes didàctics són les vies que utilitzarem per arribar a un objectiu, en aquest cas l'objectiu no és altre que l'alumnat obtingui els resultats esperats en el seu aprenentatge i evidentment l'ús d'un mètode didàctic no exclou que el complementem amb un altre mètode, l'eficàcia resideix en la integració de diversos mètodes al llarg d'una programació.

No hi ha mètodes superiors ni inferiors als altres, simplement són més o menys adequats als continguts que volem transmetre.

1)    Mètode expositiu:

És el més comú, i en el qual la/el docent es converteix en protagonista únic.

La informació es presenta a l'alumnat d'una manera clara i concisa, d'una manera unidireccional del formador/a cap a l'alumnat el qual té un paper de simple recepció (passiu).

Abans de començar la formació la/el docent ha d'explicar els objectius que es pretenen aconseguir, així com realitzar un cronograma de l'exposició.

És convenient utilitzar la pissarra o altres recursos visuals com a suport de l'explicació per afavorir que l'alumnat mantingui l'atenció, així com l'ús de preguntes a l'alumnat, intercalar exemples, notes d'humor, experiències pròpies, etc ... per trencar la monotonia.

Una vegada que s'acabi l'exposició s'ha de fer una recapitulació dels principals punts tractats en la mateixa, de manera que s'afavoreixi l'assimilació per part de l'alumnat, a més d'obrir un torn de preguntes per comprovar si el feedback ha estat l'adequat.

2)    Mètode demostratiu:

L'alumnat adquirirà els coneixements a través d'una demostració pràctica per part del formador/a i una posterior repetició per part de l'alumne/a.

Té 4 fases:

1)    Explicació a l'alumnat de l'objectiu de la sessió.

2)    Descripció de la successió de passos que compon la tasca a realitzar.

3)    Realització per part del formador/a de la tasca anteriorment descrita, aquesta vegada d'una manera pràctica i visual, de manera que tot l'alumnat pugui observar amb detall cada pas realitzat.

4)    L'alumnat pren protagonisme en aquest punt, ja que haurà de repetir la tasca que el/la formador/a va realitzar amb anterioritat.

Aquest mètode és molt útil per motivar l'alumnat, fer-li que prengui un paper protagonista en el seu procés d'aprenentatge i perquè s'estableixi un vincle entre docent i alumnes.

Cal ser molt curós a l'hora d'utilitzar aquest mètode, ja que la/el docent es pot trobar amb que l'alumnat no està preparat per a una sessió d'aquest tipus.

3)    Mètode interrogatiu:

Aquest mètode és molt útil per ajudar l'alumnat a que organitzi els seus coneixements. El formador/a es comunicarà amb l’alumne/a mitjançant preguntes (individuals o obertes a la classe) que estan preparades amb anterioritat o que s'improvisen sobre la marxa en funció de les lleres pels quals transcorri la conversa.

En formular les preguntes hem de ser clars, concisos i formular de la manera més senzilla possible, sempre adaptant-nos al nivell de l'alumnat i hem d'intentar que participin tots i totes de manera voluntària, evitant en la mesura del possible les preguntes individuals.

En funció de la finalitat que pretenguem aconseguir els podem classificar en:

Integració

Serveix per sintetitzar i resumir la matèria que hem explicat fins al moment.

Exemple: Algú em podria fer un resum del que hem estat veient fins al moment?

Verificació

S’utilitza per comprovar que s'ha comprès tot el que s'ha explicat.

Exemple: Llavors, ¿Quants tipus de mètodes didàctics ha?

Motivació

Estimula a l'alumnat i ajuda a concentrar tota la seva atenció.

Exemple: Heu vist la pel·lícula "El club dels poetes morts"?, La part en què el professor es posa de peu en una taula?

Disciplina

Serveix per prevenir que l'alumnat es relaxi en excés i es distregui, deixant de prestar atenció a les explicacions.

Exemple: Algú de vosaltres seria capaç de repetir el que acabo d'explicar perquè el company que té un dubte ho comprengui?

Fonamentació

S’utilitza com a recordatori d'algun tema tractat amb anterioritat.

Exemple: Recordeu les diferències entre l'estil autoritari i el laissez-faire que expliquem a la segona sessió?

4)    Mètode actiu:

El/la formador/a guia l'aprenentatge, si bé serà la pròpia recerca de l'alumnat la que els faci arribar a l'objectiu de coneixement, requereix gran habilitat i experiència per part del/la docent, ja que haurà de controlar i dirigir en tot moment que el procés segueixi les lleres previstes i esperats.

Aquest mètode unit a la tècnica de treball grupal (debats, intercanvis d'opinions en grup) és la combinació perfecta per a l'aprenentatge en adults, ja que és una manera molt motivant de participar per part de l'alumnat, ja que a mesura que van participant es van veient els èxits i avenços en el coneixement, implicant cada vegada més a l'alumnat i fent el procés més amè.

La planificació de la formació:

La formació ha d'estar planificada en la seva totalitat, sense deixar res a l'atzar. Quan es planifica una formació intervenen 4 nivells, en els quals nosaltres com a formadors/es participarem en l'últim, ja que aquests nivells responen a fases, estructures o nivells jeràrquics determinats en els quals actuen diferents agents segons el seu grau de responsabilitat i implicació .

1)    Nivell estratègic: Correspon a les administracions públiques i als més alts òrgans de direcció en les empreses privades. Consisteix en elaborar una sèrie d'orientacions i patrons d'acció en funció d'una determinada línia d'actuació que es pretén seguir des d'aquestes altes esferes (política educativa).

2)    Nivell de gestió: Aquest nivell és on entren en acció els gestors/es i els i  les tècnics de les administracions públiques o empreses privades. Consistirà en el desenvolupament i gestió de les polítiques formatives anteriorment consensuades, en la planificació d'aquests programes de formació.

3)    Nivell tècnic: Aquest nivell està molt proper a l'anterior, ja que consisteix en el disseny de la formació, del qual s'encarregaran els les coordinadors/es o responsables assignats a aquest efecte. Poden recolzar-se en els formadors/es per al desenvolupament d'aquest disseny.

4)    Nivell formatiu: En aquest nivell és en el qual participarem d'una manera directa, planificant i programant a curt termini les formacions a dur a terme segons el lloc d'impartició, l'objectiu desitjat i els/ es destinataris/es.

La programació didàctica:

La programació didàctica és el procediment a través del qual el  formador/a planifica el procés d'ensenyament-aprenentatge mitjançant l'elaboració d'un document guia que estructurarà, organitzarà i regularà aquest procés d'una manera estable i coherent. Servirà per implicar l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge ja que estarà a la seva disposició per a estudi i consulta; pel que sabran des del primer dia els continguts a tractar, la metodologia que s'utilitzarà i la forma en què seran avaluats, així com els recursos didàctics que s'utilitzaran.

Quan programem una acció formativa hem de tenir les idees molt clares sobre el que considerem imprescindible que els i les alumnes aprenguin, la forma en què tractarem d'apropar aquest coneixement, el temps de què disposem, la forma en què avaluarem, etc ...

La programació didàctica permet al professorat no haver de improvisar en cap moment a l'hora d'impartir els continguts, oferir dades concretes sobre l'acció que es va a desenvolupar, tenir un suport en forma de guia a seguir en cas de "desorientació" i establir els objectius a assolir d'una manera clara.

També servirà per determinar Els continguts en funció dels coneixements que es volen transmetre, així com habilitats i actituds a desenvolupar i la metodologia a utilitzar o les activitats necessàries a desenvolupar per assolir l'èxit en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

I finalment també servirà per determinar els recursos didàctics necessaris per al desenvolupament de la formació i la temporalització, evitant així que la formació quedi incompleta o acabi molt abans del que estableix.

D’altra banda, per a l’alumnat, és útil per seguir en tot moment l'estat del procés d'ensenyament-aprenentatge a què s'enfronta, sabent la matèria que s’impartirà, la metodologia a utilitzar, els recursos necessaris i la manera d'avaluació; així com la seva temporalització.

Elements de la programació didàctica:

OBJECTIUS:

Objectiu general:        

És el més ampli de tots, ja que representa la meta final que tractem d'aconseguir amb l'acció formativa.

Per exemple: L'objectiu general d'aquest curs del programa Tekl@ és que l’alumna adquireixi els coneixements, tècniques i eines bàsiques necessàries per poder exercir la tasca de formadora en TIC per a la igualtat.

Objectius específics:

És recomanable que estableixin un mínim de tres objectius específics, un per cada tipus de contingut (teòric, pràctic i professionalitzador).

En el cas que un  alumne/a dubti sobre si participar de l'acció formativa o no, la consulta de la programació didàctica l'ajudarà a prendre una decisió que evitarà futures "sorpreses desagradables".

CONTINGUTS:

Continguts teòrics (saber / coneixements):

Han expressar-se sense verb, com un índex o esquema i en ordre d'impartició.

Continguts pràctics (saber fer / procediments):

S'expressen amb verb substantivat i en ordre d'impartició, en general del més fàcil al més difícil.

Continguts professionalitzadors (actituds):

Es presentaran amb el verb substantivat, de manera esquemàtica i detallada i el fonamental d'aquests continguts és que siguin actuals i adequats al nivell de l'alumnat, que parteixin dels coneixements més propers a l'alumnat cap als més allunyats, que estiguin relacionats amb l'exercici que vulguem ensenyar, que siguin objectius i adequats a la temporalització del curs i estiguin seqüenciats de manera lògica.

ACTIVITATS:

Les activitats les farem servir perquè l'alumnat aprengui d'una manera activa, treballant els continguts i donant-los significat.

Dissenyarem o seleccionarem aquestes activitats en funció de diferents criteris:

·         Estaran adaptades al nivell del grup.

·         Han de ser participatives en la mesura del possible.

·         Seran útils per arribar a la conclusió desitjada.

·         Tindran un ordre i estructuració que ens condueixi a l'objectiu previst per la seva utilització.

METODOLOGIA:

És la forma com impartirem les classes: Mitjançant preguntes, d'una manera expositiva, activa, demostrativa... combinant diverses tècniques; d'una manera presencial, semi-presencial o a distància... També ho hem de combinar amb les estratègies de treball grupal que considerem més adequades.

TEMPORALITZACIÓ:

Quan tenim la programació didàctica estructurada en mòduls i unitats didàctiques, hem distribuir el temps total que tenim per al curs entre ells.

Per a això hem de prestar atenció als següents elements:

·         Nombre d'hores de les que disposem.

·         Volum de matèria a impartir.

·         Dificultat de la matèria a impartir.

·         Necessitat d'utilitzar activitats i / o exercicis pràctics per a una millor comprensió.

·         Importància de la matèria.

·         Imprevistos.

Els recursos didàctics

Els recursos didàctics són part imprescindible per al a formador/a a l'hora d'ensenyar, i per al alumne/a a l'hora d'aprendre ja que a nosaltres com a formadores ens ajudarà a fer més fàcilment comprensible la matèria que impartim, a l'alumnat l'ajudarà a connectar amb aquests nous conceptes, definicions i coneixements que se'ls presenta.

Són els recursos utilitzats per aconseguir l'objectiu del procés d'ensenyament-aprenentatge de la manera més eficaç i fàcil possible. Per aquest motiu, cal tenir molt presents els recursos didàctics a l'hora de fer la programació.

Com més atractius i cridaners siguin aquests recursos, millor servei ens prestaran, ja que motivaran l'alumnat, apropant-los a la realitat que se'ls presenta; encara que cal prestar especial atenció a no usar-los en excés ja que el seu ús estigui lligat a la fi que pretenem aconseguir mitjançant la seva utilització.

Si fem servir un determinat recurs didàctic inadequat, el grau de coneixement de l'alumnat no patirà cap variació.

MÒDUL 3 – L’alumnat i la seva avaluació:

Els diferents tipus d’alumnat i les seves característiques:

1)    Alumnat avorrit:

Aquest tipus d'alumne/a en general et sent sense escoltar-te, et mira sense veure't, i normalment té el cap a una altra banda. No molesta, està immòbil, pensant en el que va a fer quan surti de la teva classe, o en farà demà o demà passat. Simplement ocupa un lloc dins de l'aula i el seu llenguatge corporal és inequívoc: relaxat, passiu, etc ...

Mesures correctores:

·         Explicar els objectius que pretenem amb la nostra classe.

·         Utilitzar elements pedagògics no convencionals o cridaners.

·         Estimular la formulació de preguntes i respostes.

·         Fomentar la participació de l'alumnat.

·         Fer canvis de ritme a classe.

·         Dur a terme activitats motores.

·         Presentar durant les explicacions elements exagerats.

·         Utilitza l'humor i expressions poc convencionals.

·         Dinàmiques de grup.

·         Fer preguntes directes.

2)    Alumnat inquiet

Són alumnes molt sociables i  destaquen per les múltiples tasques que fan alhora durant les explicacions o activitats proposades pel la formador/a.

Mesures correctores:

·         Conversa personal per aconseguir que se centri en la formació.

·         Aclariment dels objectius pretesos amb les activitats proposades.

·         Activitats grupals (grups petits) o per parelles.

·         Preguntes directes.

·         Proximitat física.

·         Prohibició expressa d'ús de qualsevol tipus de material no lligat a l'explicació o activitat que s'estigui duent a terme a l'aula en aquest instant.

3)    Alumnat impuntual

Aquest tipus d'alumne/a és el que sempre arriba tard a classe, ja sigui a l'inici o en tornar dels descansos establerts. En general solen tenir una excusa per a cada retard, sent aquesta de caràcter extern a ells/es.

Mesures correctores:

·         Impedir l'accés a l'alumnat un cop comenci la classe.

·         Començar les classes puntualment.

·         Xerrada grupal (i en cas necessari, individualitzada) explicant la necessitat de ser puntuals.

·         Remetre'ns a les normes del curs, on s'exigeix puntualitat i s'estableix l'horari definitiu.

4)    Alumnat perdut

Aquest tipus d'alumnat és fàcilment detectable pel fet que interromp la classe contínuament per intentar entendre el que s'està explicant, però amb preguntes i comentaris que repeteixen el que ja hem explicat, o amb comentaris fora de tota lògica.

Acostuma a ser gent s'ha apuntat al curs sense saber ben bé de què es tracta, sense tenir les idees i objectius clars, de manera que se sent fora de lloc i amb grans dificultats per seguir el ritme de la formació.

Hem de tractar que aquest tipus d'alumnat s'integri en la formació i "s’enganxi", ja que en cas contrari podria veure desplaçat/da del grup i sense motivació per continuar les explicacions, amb els aspectes negatius que això comporta no només per a ell/a, sinó per a la resta de la classe i per a nosaltres mateixos/es com a docents.

Mesures correctores:

·         Hem detallar el programa minuciosament, els objectius que pretenem aconseguir i els mitjans que utilitzarem per a això.

·         Preguntar a l'alumnat sobre el que hem explicat.

·         Fer resums, esquemes i diagrames dels punts més complicats.

·         Mantenir una xerrada individual amb el/la alumne/a per saber les seves inquietuds i dificultats, amb la finalitat de tractar d'adaptar a la mesura del possible el curs a les seves necessitats.

5)    Alumnat introvertit

En general se sol prestar menys atenció a l'alumnat introvertit o tímid que a un altre tipus d'alumnat molt més molest; però no treu que haguem prestar la mateixa atenció i prendre-ho en la mateixa consideració que a altres tipus.

En general, aquest tipus d'alumnat presenta una gran dificultat per socialitzar, evitant el contacte directe amb el formador/a.

Acostuma a prestar atenció a tot el que es diu a l'aula, encara que li costa especialment expressar dubtes i opinions.

Mesures correctores:

·         Donar-li petites responsabilitats dins del grup.

·         No valorar negativament intervencions no encertades.

·         Hem de tractar d'integrar aquest tipus d'alumnat d'una manera progressiva, pas a pas.

·         Crear un ambient de confiança dins de l'aula mitjançant un acostament cap al / la alumne / a de manera amable i establint contacte visual durant les explicacions.

·         Reforçarem les conductes socials a l'aula.

·         Donar suport i "aplaudir" les intervencions que el / la alumne / a faci.

·         Fer activitats grupals. En aquest cas, hauríem 2 possibilitats:

1)    Posar l’alumne/a introvertit/da al costat d'un alumne/a extravertit/da, de manera que l'animi a participar.

2)    Posar-lo/la amb un altre alumne tímid/a, perquè es vegi en l'obligació d'intervenir. En aquest cas es pot produir un cert malestar o incomoditat davant l'obligatorietat d'intervenir, però sens dubte servirà perquè a poc a poc es perdi aquesta por a participar.

6)    Alumnat inadequat

Aquest tipus d'alumne/a no reuneix els requisits mínims per a la formació o capacitació que estem impartint, tot i que com ha estat inclòs dins de les persones participants del curs haurem de tractar que el seu aprofitament sigui el màxim possible.

Mesures correctores:

·         Explicar minuciosament objectiu del curs i metodologia a utilitzar.

·         Explicar els coneixements mínims que ha de tenir i tractar de facilitar en la mesura del possible el seu accés a aquests.

·         Utilitzar xerrades individuals i tutories per avaluar el seu grau d'implicació, entesa i comprensió de la matèria que estem impartint.

·         Col·locar al costat d'un alumne/a "avantatjat" perquè li serveixi de suport durant el procés formatiu, sempre que l’alumne/a de suport hi estigui d'acord i això no suposi en cap cas un retard o inconvenient per ell o ella.

·         Prestar-li una especial atenció a l'aula.

7)    Alumnat xerraire

A aquest tipus d’alumnat li és igual que estiguis explicant o que demanis fer una activitat, si té alguna cosa per explicar, ho farà.

Mesures correctores:

·         Proximitat física.

·         Trucades d'atenció.

·         Usos dels silencis.

·         Llenguatge corporal.

·         Preguntes directes.

·         Conversa personal.

L’avaluació de l’alumnat

A través de l’avaluació s'aconsegueix la informació exacta sobre els resultats aconseguits per aquest alumne durant un període determinat, establint comparacions entre els objectius planejats a l'inici del període i els aconseguits per l'alumnat.

També ens permetrà, després de l'anàlisi dels resultats, el definir els motius pels quals no s'han assolit els objectius previstos.

Per a l'alumnat també serà una eina que li transmeti informació sobre l'avanç del seu procés d'aprenentatge, com està aprenent, en quin grau aconsegueix els objectius marcats, i quins punts ha de reforçar dins d'aquest procés.